Fer què
L’Espanyol no aconsegueix la quarta victòria consecutiva, però ja en té cinc sense perdre
A la vista prèvia de com ha canviat la pel·lícula en aquests quatre mesos des que es va enfrontar a l’estadi RCDE de l’Espanyol i València. Tilat a 38 punts, la realitat és que la metamorfosi dels dos equips va ser absoluta a partir del 18 de desembre. Aleshores, tots dos equips estaven a la zona perillosa, amb la necessitat de guanyar i ofegar -se. Molts van ser assassinats. Aquest joc va acabar amb un empat. L’Espanyol no va dubtar ni un moment per mantenir el seu entrenador, Manolo González, un entrenador mundial d’abril, per cert, mentre València va acabar acomiadar -se d’una presa molt qüestionada.
L’equip blanc i blau, que va fer un pas endavant, va jugar amb la confiança mostrada en els últims partits. Romero, molt incisiu en qualsevol moment de l’esquerra, va donar la primera por amb un cop desviat quan va ser només un minut de joc. És cert que València ha fet interès, desig i energia dels espanyols i que els espanyols estaven inexactes en un moment, però en general, sabia controlar el partit i portar -lo al context que era el més acord. No va passar gaire, tot i que Edu Expósito, com els cubs! – Va enviar un cop precís del pal de davant de la zona. L’equip de Manolo González ha arribat clarament a la zona del rival. Puado va advertir amb un xut centrat abans de inaugurar el marcador, aprofitant una creu d’Edu Expósito. L’acció anterior de Romero era el registre. Abans de la pausa, Roberto va acabar un ajustat cap d’un EDU Expósito, capaç de fer totes les pilotes que jugava en perill.
El major flagell de la visita es va produir quan Joan Garcia va demanar assistència mèdica, però Sallcent va continuar jugant. Si hi ha algun dubte, ha bloquejat totes les fotos en una visita, fins i tot un Javi Guerra molt perillós després de la lent de Perico.
L’equip de casa va començar molt fort, com s’esperava. València va sortir a buscar l’empat i va donar lloc a l’Espanyol, que va comprendre que havia de patir en els minuts inicials davant d’un rival envasat. L’equip blanc i blau va confiar la seva sort en la intenció d’aprofitar la velocitat abans. Jofre va amenaçar algunes oportunitats, tot i que Roberto es trobava més a prop de l’objectiu. No obstant això, la insistència local va acabar amb els fruits quan Javi Guerra va derrotar a Joan Garcia amb una creu creuada.