El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dissabte que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) posarà en marxa una bossa d’habitatge en municipis rurals, i subvencions per a la rehabilitació d’equipaments i habitatges en desús per recuperar unes 100 cada any, fins al 2029.
Ho ha avançat durant la seva intervenció en el I Trobada de Municipis Rurals a Sant Fruitós de Bages (Barcelona), que ha reunit a més de 300 alcaldes i representants municipals, així com dels consells comarcals i de les entitats municipalistes, en què s’ha abordat el desplegament de l’Estatut de municipis rurals, aprovat a finals de juliol.
Han participat també els consellers de la Presidència, Albert Dalmau; Economia i Finances, Alícia Romero; Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i han assistit una desena de diputats del Parlament.
L’Estatut contempla mesures de suport a 608 dels 947 municipis catalans (el 64%), que són els de menys de 2.000 habitants de comarques rurals, i els de menys de 2.000 de comarcar limítrofes amb una baixa densitat de població o creixement negatiu; i hi ha una categoria –municipis rurals d’especial protecció– per als de menys de 500 habitants.
Illa ha destacat la necessitat d'»empoderar els alcaldes i alcaldesses» perquè, ha dit, són ells qui governen en els municipis i tenen la confiança de la ciutadania.
HABITATGE AL MÓN RURAL
Amb l’objectiu de repoblar els municipis rurals i potenciar l’arrelament, es impulsaran mesures en l’àmbit de l’habitatge, que el Consell Executiu del proper dimarts aprovarà.
Es crearà a través de l’AHC una bossa d’habitatge rural per mobilitzar habitatges buits, en col·laboració amb els consells comarcals, i es plantejen ajudes per a la rehabilitació.
Concretament, es desplegaran 20 milions d’euros fins al 2029 en forma de subvenció perquè equipaments municipals (antics col·legis, per exemple) o habitatges particulars que no estiguin en condicions es puguin rehabilitar, per destinarse a habitatge habitual o per posar-los en lloguer a preu «assequible i protegit» durant almenys 10 anys.
Es pretén rehabilitar fins a 100 equipaments o habitatges cada any en aquests municipis, en un format de subvenció amb cofinançament, tot i que Illa no ha concretat els percentatges previstos.
Des de l’Executiu assumeixen que l’èxit d’aquestes mesures dependran en part de l’aprovació d’uns nous Pressupostos, que no han començat a negociar amb ERC i Comuns, que exigeixen compliments en finançament i habitatge.
INCASÒL
Un altre dels problemes que ha detectat el Govern per a l’impuls de l’habitatge en el medi rural són les dificultats en les tramitacions i gestions vinculades a aquest àmbit per part dels ajuntaments, per la manca de mitjans i funcionaris.
Per això, posarà en marxa, a través de l’Incasòl, un equip inicial de sis professionals (arquitectes, enginyers i juristes) que es dedicaran de forma exclusiva a prestar assistència als consistoris d’aquests municipis rurals i de consells comarcals.
Col·laboraran en la tramitació i gestió de planejaments urbanístics, en recuperar nuclis antics abandonats o despoblats i en rehabilitar espais i habitatges.
LLEI DE TERRITORI
L’Executiu preveu aprovar durant el primer trimestre del 2026 per a la seva posterior tramitació al Parlament una nova Llei de Territori que plantegi distincions en les planificacions urbanística i territorial per agilitzar la gestió i tramitació de les mateixes en aquests municipis.
La intenció és adaptar el marc legal d’aquesta norma a la realitat actual –es va iniciar un redactat el 2014, i no s’ha aprovat– perquè incorpori la «mirada dels municipis rurals».
A més, el Govern està estudiant la possibilitat que els ajuntaments puguin disposar de l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat (Infraestructures.cat) per a l’elaboració de les seves licitacions i projectes.
Per fer-ho, la idea és que puguin comprar accions de l’empresa pública, per un preu simbòlic, i en convertir-se en socis de la mateixa, se’ls puguin encarregar.
ALTRES MESURES
Més enllà d’aquests anuncis, el president ha compartit algunes de les mesures que contempla l’estatut i que ja s’estan desplegant, relatives a la fiscalitat i a la finançament d’aquests municipis.
S’han posat en marxa reduccions de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i bonificacions per facilitar la regularització de finques rurals, i a partir del 2026 s’aplicaran deduccions a l’IRPF a qui traslladi el seu domicili a un municipi rural o per adquisició d’habitatge habitual, que suposarà un impacte en els ingressos de la Generalitat de 14 milions d’euros, segons càlculs del Govern.
Alhora, s’incrementarà la dotació del Fons de Cooperació Local que reben els municipis, a través d’un fons específic reservat per als rurals, i que per al 2026 suposarà un increment d’entre el 10% i el 25% en funció del nivell de protecció, amb un increment total de 9 milions d’euros.
Finalment, el Govern situa com a element clau de la seva estratègia per al món rural el desplegament de la xarxa de fibra òptica en tots els municipis de Catalunya al final d’aquesta legislatura (actualment arriba a 684 municipis).
.
FONT