La temporada del Barça té un denominador comú: les remuntades. Especialment durant l’últim mes, en el qual el conjunt de Flick ha aconseguit donar-li la volta repetidament a resultats adversos per acabar sumant els tres punts. L’últim exemple, el d’aquest dimarts a la Champions contra l’Eintracht Frankfurt. Tot i que aquesta no va ser igual que les altres.
Per començar, perquè aquesta vegada el rival no es va avançar en els primers minuts de partit. A la Lliga, l’Alavés (minut 1) i el Betis (minut 6) van colpejar molt aviat al Barça, que en ambdós casos va saber reaccionar ràpid i es va marxar al descans ja per davant en el marcador, amb un 2-1 i un 1-4 respectivament.
Per sota al descans
Contra l’Atlètic de Madrid, en canvi, el gol encaixat va arribar al minut 19, només dos minuts abans que contra l’Eintracht (minut 21). Aquell dia, no obstant això, el Barça també va necessitar només set minuts per igualar el marcador. Al descans del dia de l’Atlètic figurava un 1-1 a l’electrònic.
Contra els alemanys la resposta ràpida no va ser possible i el Barça es va anar als vestuaris perdent, un fet que només havia passat una vegada com a locals en tota l’era Flick: contra el Llevant, en un partit que es va acabar escapant (0-1).
Ara bé, a la segona part un doblet de Jules Kounde va tornar a posar les coses al seu lloc. La remuntada, en aquesta ocasió, es va coure a foc lent i es va fer esperar més que últimament. Però el resultat final va ser el mateix, que és el que realment importa.
Quatre seguides per primera vegada
Al final, en definitiva, tot són remuntades. De diferent tipus, però remuntades al capdavall. I la de l’Eintracht Frankfurt és la quarta consecutiva, un fet inèdit en la història del Club. Contra Osasuna, el proper dissabte, s’obrirà un nou meló. ¿Hi haurà remuntada de nou?