La Sala de lo Penal del Tribunal Suprem ha ratificat la condemna a 1 any i mig de presó i multa per a tres simpatitzants de Democràcia Nacional per l’agressió a tres persones a les quals consideraven independentistes a Balsareny (Barcelona) el 2018, segons la sentència consultada per Europa Press.
El tribunal ha desestimat els recursos de cassació presentats per dos dels tres condemnats contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que a la vegada confirmava les penes imposades per l’Audiència de Barcelona com a autors, cadascun d’ells, de 3 delictes d’odi en concurs amb un delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions.
La sentència recull que els tres van actuar "moguts pel seu profund menyspreu cap a les persones de l’independentisme català i d’ideologia d’esquerres" i que ho van fer amb ànim de minvament de la integritat física i de pertorbar la tranquil·litat i seguretat de les víctimes.
GOLPES I INSULTS
El Suprem considera provat que els condemnats –dos homes i una dona– es van dirigir cap a tres persones a les quals consideraven independentistes i que les van amenaçar, increpar, escopir, colpejar i els van proferir insults com "independentistes de merda, rojos, rojas de merda, porcs independentistes, fills de puta, guarros i asquerosos".
Sosté que van actuar moguts per "l’odi al diferent" per la pertinença de les víctimes a la comunitat autònoma de Catalunya i recorda que en aquest cas concret concorren les mateixes condicions que en una altra sentència de 2022, en la qual es va acordar que no cal que el col·lectiu afectat i els seus integrants siguin vulnerables.
En aquella sentència, les víctimes van ser atacades "per la seva nacionalitat espanyola i només per aquesta condició, per donar-los un tracte excloent per aquesta circumstància, i en aquest supòsit ho és per el tracte excloent per la pertinença de les víctimes a Catalunya, i per la seva ideologia, però sobretot per la seva pertinença a una Comunitat Autònoma, que és el que integra el delicte d’odi en quant a una postulació de l’exclusió social i territorial".
El Suprem aclareix que en un Estat democràtic i de dret no caben "atacs a les persones per la seva condició d’espanyols per excloure’ls d’un territori de la pròpia nació Espanya" però tampoc l’exclusió social dels pertanyents a un determinat territori o Comunitat Autònoma, com si fossin de categoria inferior, postulant aquesta exclusió social que es pretén amb els delictes d’odi.