El 40è aniversari de Catalunya a la Unió Europea (UE), després de l’adhesió d’Espanya el 1986, ha suposat ajudes en el marc de la Política Agrària Comuna (PAC), inversions en matèria de digitalització en centres educatius, en mobilitat urbana sostenible i competitivitat del sistema de coneixement (CSUC).
Respecte a l’evolució del PIB, s’ha passat de 5.897.439 milions de pessetes (35.437 milions d’euros) el 1986 a 281.845 milions, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
INICIATIVA ‘DES DE 1986’
El Parlament Europeu (PE) i la Comissió Europea (CE) a Espanya han presentat aquest dijous ‘Des de 1986’, una iniciativa que pretén informar del camí recorregut dins de la Unió Europea i ressaltar el paper important que Espanya juga en la construcció d’Europa.
Aquesta iniciativa posa en valor que des de 1986, Espanya «ha crescut amb més drets, més oportunitats i més presència en el món», i Europa també és més forta gràcies a l’aportació espanyola.
A més, aquest projecte pretén demostrar que Europa està més a prop dels ciutadans, per la qual cosa, en aquest 40è aniversari, han volgut posar un «èmfasi especial» en les Comunitats i Ciutats Autònomes, i per això s’ofereixen fitxes específiques amb dades, indicadors i exemples reals de com la UE ha impulsat el seu desenvolupament en aquests anys.
FITXES REGIONALS
Cada fitxa regional permet veure com ha evolucionat la seva economia des de 1986; com creix el turisme a cada territori, així com les prestacions socials amb les quals contribueix la Unió Europea; què representa la PAC per als seus agricultors i ramaders; quins projectes europeus han canviat infraestructures, mobilitat, innovació, medi ambient i serveis públics, i quins projectes recolzats per la UE s’han dut a terme a cada regió.
En la presentació d’aquesta iniciativa, la directora de l’Oficina del PE a Espanya, María Andrés, ha explicat que els materials presentats busquen oferir als mitjans «un marc clar, coherent i basat en dades objectives» per analitzar aquests 40 anys.
Ha recordat que l’adhesió va ser «una decisió històrica, profundament política i emocional», impulsada per «l’aspiració de formar part d’un projecte de democràcia, estat de dret, prosperitat i pau».
Andrés ha assenyalat que aquest aniversari es produeix en «un moment geopolíticament extremadament complex», marcat per conflictes, tensions comercials i desinformació organitzada, la qual cosa fa més necessari que mai explicar el projecte europeu amb rigor, segons ella.
En aquest context, ha defensat que Espanya segueix sent «un dels països més europeistes» de la UE, amb un suport transversal i clar, i ha apel·lat al paper dels mitjans per ajudar a que els ciutadans no només es sàpiguen europeus, sinó que es sentin europeus, reforçant així un projecte que hi ha molt a celebrar, però també molt a defensar, textualment.
UNA «HISTÒRIA D’ÈXIT»
Per la seva banda, el director de la Representació de la CE a Espanya, Daniel Calleja, ha subratllat que els 40 anys de pertinença d’Espanya a la Unió Europea «són la història d’un èxit», al tractar-se d’una transformació sense precedents al nostre país des de la segona meitat del segle XX.
En aquest sentit, ha destacat que l’adhesió va suposar «la consolidació de la democràcia, la modernització de les infraestructures, l’obertura de l’economia al mercat únic i el reforç de la cohesió econòmica i social», amb un impacte directe en la vida dels ciutadans gràcies a «la lliure circulació, la llibertat d’establiment, el programa Erasmus o l’ajut als agricultors i al desenvolupament regional».
A més, Calleja ha insistit que Espanya no només s’ha beneficiat de la Unió Europea, sinó que també ha contribuït a transformar-la, actuant com «un soci lleial, compromès i profundament europeista».
LA CATALUNYA DELS 8 MILIONS
Segons les dades de l’INE i Eurostat recollides pel PE i la CE, la població de Catalunya ha passat de 5.978.638 persones el 1986 a 8.012.231 persones el 2024.
Respecte a la població europea, destaca que el 1998 hi havia a Catalunya 32.042 persones amb nacionalitat d’un altre país de la UE, mentre que el 2022 la xifra va ascendir a 295.896 persones, un increment del 823,46 % i representen el 3,8 % de la població total.
A la fitxa també es destaca que el 2024 Catalunya va rebre 19,94 milions de turistes estrangers (INE) i que França va ser el principal emissor –3,9 milions–, seguit d’Alemanya i Itàlia –1,5 milions cadascun–.
El 2024 es van registrar a Catalunya 1.687 matrimonis en què un dels cònjuges tenia nacionalitat espanyola i l’altre la europea i, en el marc del programa Erasmus, ha detallat que en el curs 2023-24 hi va haver 7.257 estudiants catalans sortints i es van rebre 12.641 estudiants visitants a les universitats catalanes.
IMPACTE DE LA PAC
La Generalitat va abonar el 2024 més de 301 milions d’euros a 36.081 explotacions agràries: 243.178.468 euros provenen del Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (Feaga), 56.035.560 euros d’ajudes a la sostenibilitat i 2.053.820 euros de reestructuració de la vinya.
La fitxa per Catalunya també destaca projectes recolzats per la UE, com la digitalització de centres educatius (198 milions d’euros dels fons NextGenerationEU i la promoció de la mobilitat urbana sostenibles, amb 217.215.684 euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que s’han destinat a accions com les zones de baixes emissions, l’electrificació i carrils bici.
Altres iniciatives que s’han recollit són l’ajuda europea de 12,73 milions d’euros per incrementar la competitivitat del sistema de coneixement de Catalunya, així com els 3.743.190 euros dels NextGenerationEU pel projecte d’adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat urbana a Lleida Urban-Nat Lleida.
També destaca la inversió de 2,96 milions d’euros dels fons Feder per instal·lar 70 plantes fotovoltaiques municipals a l’àrea metropolitana de Barcelona; els 843.814 euros del programa LIFE medCLIFFS per la protecció del litoral de la província de Girona, i els 12,6 milions del programa Noves Oportunitats UE (FSE+) per a la inserció educativa i laboral juvenil.