L’Ajuntament de Barcelona ha posat a prova un nou tipus d’asfalt més sostenible i durador al tram del passeig de la Vall d’Hebron que s’ha renovat recentment dins del marc del Pla Endreça. Aquest nou ferm substitueix un dels components habituals, l’àrid d’extracció de pedrera, per escòries siderúrgiques. Aquest material, obtingut dels residus de la producció d’acer a les grans foneries, s’identifica com una alternativa eficient per a la fabricació d’asfalt.
Els avantatges d’aquest nou material són diversos. En primer lloc, millora la durabilitat ja que és més resistent i té una major capacitat d’adherència, fet que podria reduir la freqüència de renovació dels paviments dels carrers. A més, permet reutilitzar un residu industrial i, al mateix temps, evita l’extracció d’àrids del medi natural, contribuint a la conservació del paisatge, a la reducció d’emissions contaminants i a la disminució de la petjada ecològica associada.
Aquest nou tipus d’asfalt ja ha estat testat en laboratoris i entorns controlats, amb assajos tècnics realitzats per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que han validat les seves propietats. Ara, gràcies a la col·laboració de la UPC i l’empresa municipal BIMSA, la ciutat posa a prova la seva aplicació en un entorn real.
La prova pilot s’ha dut a terme al tram del passeig de la Vall d’Hebron entre la plaça de Karl Marx i el carrer d’Scala Dei. En aquesta zona, la calçada s’ha dividit en dues meitats: una pavimentada amb asfalt convencional i l’altra amb el nou material. Durant un any, BIMSA i la UPC monitoritzaran paràmetres com el desgast, l’adherència i la resistència al trànsit de tots dos materials en condicions reals de circulació urbana. En cas de resultats positius, es podria plantejar l’extensió d’aquest material a altres actuacions de millora i renovació del paviment de la ciutat.
Barcelona està treballant diàriament per reduir l’impacte de les actuacions d’obra pública. A més de la prova pilot amb aquest nou asfalt, la ciutat està involucrada en diversos reptes d’innovació urbana que promouen accions clau per a la descarbonització, com la reutilització de materials i l’ús de tècniques constructives més eficients i sostenibles. Exemples d’això són les proves pilot per al desenvolupament del panot del segle XXI o el Repte Mineral, que fomenta la creació de nous materials constructius a partir de residus de les obres d’urbanització.
En l’actualitat, BIMSA està impulsant un protocol intern per aplicar criteris de circularitat de materials en totes les seves actuacions i desenvolupant un pla per reduir els efectes negatius als entorns constructius (pols, soroll, vibracions, etc.). L’objectiu final és contribuir al procés de descarbonització de la ciutat i acompanyar el sector de la construcció en la integració de polítiques més sostenibles, en línia amb els objectius del Pla Clima.
FONT