Fins ara es sabia que podia fer-ho l’exercici intens
Un estudi de l’institut de recerca Clínic-Idibaps de Barcelona ha indicat que, en animals sans, càrregues moderades d’exercici físic poden desencadenar fibril·lació auricular, una alteració del ritme cardíac caracteritzada per batecs auriculars ràpids que en alguns casos pot causar ictus.
Tot i que aquesta arrítmia s’associa habitualment a malalties cardiovasculars, recentment s’ha identificat l’exercici d’alta intensitat com a factor de risc «inesperat» en el desenvolupament d’aquesta patologia, informa l’Idibaps en un comunicat d’aquest dimarts.
El treball, publicat a la revista ‘EP Europace’, va «un pas més enllà» i identifica que càrregues moderades d’exercici també podrien provocar arrítmies en determinades circumstàncies.
ESTUDI DE RATES
L’equip va utilitzar com a model rates sotmeses a programes d’exercici de càrrega moderada o intensa per analitzar les conseqüències sobre l’estructura i l’activitat elèctrica al cor.
Els anàlisis van mostrar que la fibril·lació auricular induïda per l’exercici és un fenomen dependent de la càrrega de l’entrenament: en les rates sotmeses a exercici moderat, es va observar un augment del to parasimpàtic i una dilatació auricular, dos factors que afavoreixen l’aparició de l’arrítmia i que es poden detectar mitjançant ecocardiografies o electrocardiogrames.
En el cas de les rates sotmeses a exercici intens, a més dels factors previs, es va detectar fibrosi auricular i una major activació de rutes inflamatòries.
Aquesta inflamació, tot i ser transitoria, podria contribuir a la susceptibilitat a l’arrítmia i a la progressió de la fibrosi cardíaca.
RESULTATS
El cap del grup de recerca en Arrítmies i activitat física de l’Idibaps i líder del treball, Eduard Guasch, ha explicat que els resultats suggereixen que una empremta específica de biomarcadors inflamatoris podria ser útil per identificar de forma precoç els esportistes amb més risc de desenvolupar fibril·lació auricular.
«El nostre estudi obre la porta a explorar nous biomarcadors plasmàtics com a eina de detecció i monitorització de l’arrítmia associada a l’activitat física, especialment en casos d’entrenament intens», conclou.