El Barça es va de vacances amb la feina feta. L’equip de Hansi Flick ha sumat els tres punts en l’últim partit del 2025, imposant-se al Vila-real per 0-2 gràcies als gols de Raphinha i Lamine Yamal. Joan García ha estat clau sota els pals, mantenint la porteria a zero i assegurant una victòria sòlida que permet als blaugranes tancar l’any amb confiança i bones sensacions de cara al 2026.
Un Vila-real molt seriós
El Barça es va trobar amb un Vila-real molt valent, protagonista en els primers compàs del duel a La Ceràmica. Els grocs van imposar una pressió alta i atrevida que va marcar l’inici del partit i va obligar els blaugranes a jugar amb precisió quirúrgica. Ja en el minut 2, Moleiro va aprofitar una transició ràpida per trobar a Pepé al segon pal, però el seu remat de cap va sortir per molt poc.
Els blaugranes van tenir alguns moments de dificultat en la sortida de pilota, però, malgrat els ensurts, van saber mantenir-se ferms i competir en cada acció. En una d’aquestes arribades, Buchanan va guanyar profunditat fins a línia de fons i va connectar amb Ayoze, però Raphinha va desviar un xut que portava molta venjança (min 6). Poc després, una nova recuperació alta va deixar de nou al canari davant de Joan García, qui va respondre amb una magnífica estirada per sostenir l’equip en els moments més exigents.
Raphinha marca la diferència
Quan el Vila-real semblava més còmode sobre el gespa, el Barça va obrir el marcador. Raphinha va liderar l’acció amb determinació, va endinsar-se a l’àrea i va provocar un penal clar que ell mateix va transformar amb sang freda per avançar els blaugranes (0-1, min 12). El brasiler va mantenir el pols ofensiu i va estar molt a prop de firmar el doblet pocs minuts després, amb un xut sec i potent des de la frontal que es va estavellar en el travesser.
El gol va obrir un tram de partit més equilibrat. El Barça va intentar donar pausa a la circulació i construir atacs més llargs, mentre que el Vila-real va continuar fidel al seu pla, buscant fer mal amb arribades ràpides i directes. Un centre de Cardona va acabar amb una desviació involuntària de Koundé cap a la seva pròpia porteria, però l’acció va ser anul·lada per fora de joc previ (min 16). Els locals van tornar a avisar amb un xut de Buchanan que va tocar el pal, mentre que els blaugranes van respondre amb aproximacions de Lamine Yamal i Fermín, sempre buscant desequilibrar entre línies.
Els minuts finals abans del descans van ser de màxima intensitat. El Vila-real va insistir amb transicions liderades per Moleiro i va tornar a roçar l’empat en una acció desafortunada en la sortida de pilota que Joan García va resoldre amb rapidesa abans que Cubarsí allunyés el perill sota pals. Fins i tot Pepé va fer tremolar la porteria amb un xut al travesser, anul·lat posteriorment per fora de joc. El més destacat va arribar al final de la primera part, amb una acció clau pel devenir del partit. Renato Veiga va veure la targeta vermella directa per una entrada molt dura sobre Lamine Yamal (min 39), deixant el Vila-real amb deu jugadors i obrint un nou escenari per a la segona meitat.
Amb avantatge numèric, el Barça va reprendre el partit amb la clara intenció de donar un pas endavant. La possessió va ser majoritàriament blaugrana, amb circulacions llargues per desgastar un Vila-real que, tot i jugar amb deu, no va renunciar a buscar l’empat. Lamine Yamal va ser un dels futbolistes més actius, apareixent entre línies i generant perill, mentre que Fermín i Ferran van intentar aprofitar els espais en arribades des de segona línia. Per la seva part, el Vila-real va continuar acumulant gent amunt i va obligar al Barça a no baixar la guàrdia. Flick va buscar més pólvora amb l’entrada de Lewandowski i Rashford per intentar tancar el duel, però el gol de la tranquil·litat es va fer esperar.
Lamine Yamal, sentència
No va arribar fins al minut 64, en una acció que mostra molt bé qui és Lamine Yamal. Una jugada enredada dins de l’àrea, amb rebots i intents fallits de Lewandowski i De Jong, va deixar la pilota als peus del jove extrem. Allà, en aquest escenari caòtic, gairebé més típic d’un pati d’escola, Lamine va fer el que millor sap fer: marcar. Una acció genuïna, instintiva, d’aquelles en les quals Lamine sempre s’ha sentit més còmode des que jugava al futbol sense filtres ni complexos.
Amb el marcador ampliat, el Barça va saber gestionar els minuts finals amb intel·ligència. Va administrar la possessió, va refredar el partit i va buscar, sense presses, el tercer gol, que va estar a prop amb xuts de Raphinha i Rashford.
El triomf també neix sota els pals de Joan García
Una actuació tan decisiva com silenciosa. Joan García va ser determinant en el tram final del partit, amb diverses aturades de molt mèrit que van mantenir la porteria a zero. En un partit exigent, la seva fiabilitat va ser tan important com qualsevol gol. Perquè, en el futbol, no encaixar pot ser tan decisivo com marcar. Finalment, l’actuació del porter, sumada als gols de Raphinha i Lamine Yamal, va segellar una victòria sòlida i treballada per tancar un 2025 extraordinari. Els blaugranes tornaran a la feina el proper 29 de desembre per començar a preparar un 2026 que s’espera, com a mínim, tan blaugrana com l’any que deixem enrere.