Adverteix que seria «una interferència governamental indissimulada en les resolucions judicials»
Madrid, 7 (Europa Press)
Els magistrats del Tribunal Suprem (TS) que van jutjar els «procès» s’han oposat a concedir un segon perdó a l’ex -vicepresident català Oriol Junqueras i als antics assessors Roma Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per perdonar -los també els Streets de la desqualificació, en el marc del procediment obert després de la petició formulada per un ciutadà particular en favor de la part independent.
D’aquesta manera, el Tribunal Suprem ratifica la posició que ja va mantenir en el seu dia, quan es van analitzar les sol·licituds de perdó que va conduir al fet que el juny de 2021 el govern perdonarà les penes de la presó a les condemnades pel referèndum il·legal de l’1 d’octubre de 2017, però no a les de la desqualificació, que estan en vigor fins al 2031 a Junqueras i el 2030 per als antics consellers.
La Fiscalia, però, ha canviat la postura perquè en el seu dia es va oposar i ara ha parlat a favor de perdonar la pena de desqualificació a Junqueras i als antics consellers, considerant «excessives» que continuen complint -la, tenint en compte que la llei d’amnistia permetrà als altres implicats en el procés d’independència veure tota la seva responsabilitat penal «sense ser perseguit».
La defensa estatal, per la seva banda, va emetre el seu propi informe afirmant que, «donada la personalitat jurídica única de l’administració general de l’Estat», en nom de la qual sempre actua, no es pot pronunciar ara mateix perquè, si és així, «es preveia o determinaria el significat d’una decisió que només el govern és just».
Pel que fa a la Direcció General de la Policia i la Delegació del Govern a Catalunya, van assenyalar respecte a Junqueras que des de la seva sortida de la presó, el 23 de juny de 2021, ha participat en «mobilitzacions, actes públics i polítics, donat el seu vincle amb el partit de l’ERC del qual ara és president i amb la causa de la independència, que no ha rebutjat des de llavors».
Concretament, van subratllar que «entre aquests actes hi ha diversos viatges a l’estranger per visitar l’expresident (català) Carles Puigdemont, així com altres líders de la independència d’altres regions espanyoles».
Així, en els seus respectius informes van concloure que «no ha exercit cap funció pública durant el període detallat i que no ha comès il·lícit criminal», que eren els dos límits establerts pel perdó parcial.
Dos «límits legals» al «poder polític»
A l’informe TS, recollit per Europa Press, els magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer Suprem contra la mesura suprema.
En conseqüència, raonen que ara concedir aquest segon perdó violaria la llei de perdó, ambdues de l’article 18, que estableix la naturalesa irrevocable de la mesura de gràcia, i els preceptes 11 i 12, que condicionen la possibilitat d’un perdó total a l’existència de raons de justícia, equitat o utilitat pública apreciada pel tribunal de condemna.
«La comoditat que es respecta l’excepcionalitat del perdó i no es converteix en un instrument anomenat per bloquejar el compliment de les resolucions judicials» va portar al legislador a imposar aquests dos «límits» al «poder polític», destaquen.
Per tant, consideren que aquest segon perdó «violaria flagrant la prohibició legal». «Així, s’obriria una forma d’interferència indisimulada en les resolucions judicials fermes que permetrien al legislador fer -lo parcial», argumenten.
Per al TS, «l’extinció d’una part de la pena, una conseqüència obligatòria del primer informe negatiu del tribunal de la sentència, no pot anar més enllà del que ha volgut el legislador».
«I no pot ser el fruit d’una fragmentació de la convicció que, en acumular peticions successives de perdó, eludeix la prohibició legal. La cadena de perdons de perdó per als mateixos actes delictius no pot servir com a excusa per evitar els límits imposats per la llei», destaca.
No hi ha «la indicació més feble del penediment»
Tanmateix, els magistrats assenyalen que «diferents seria el cas en què les successives sol·licituds de perdó es refereixen a diferents procediments penals, iniciats per diferents delictes la condemna que, un cop passada el temps, ja serien considerades injustificades».
«En resum, el que ara es demana al govern és que converteix el parcial en total i que fa revocable el que ha de ser irrevocable. I això, a més, amb la violació manifesta del règim legal regulador de l’atorgament del dret de gràcia», resumeix el tribunal.
A més, recordeu que «l’article 25 de la llei de l’indult exigeix que el tribunal de sentència registri en el seu informe la conducta del punible», «especialment les proves o indicacions del seu penediment que s’havia observat».
«Bé, aquesta cambra no està en condicions de registrar la més mínima prova o el més feble penediment», diuen els magistrats, citant el seu primer informe per emfatitzar aquesta idea: «ni tan sols flexible aquest requisit legal i alliberar la seva demanda de la necessitat de contrició per al fet executat que podríem veure la voluntat de reunir -nos amb l’ordre legal».
Tanmateix, el tribunal reitera que «el perdó no es pot identificar amb un recurs davant l’autoritat governamental per resoldre una resolució judicial que es considera injusta»: «La sol·licitud de perdó no activa una segona instància davant el govern».