El reconegut escriptor barceloní Eduardo Mendoza ha inaugurat aquest diumenge el Saló Literari de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara (Mèxic) amb una història irònica de la ciutat de Barcelona, des dels ibers fins als ‘expats’, destacant la «transfusió de sang nova» que van suposar els autors del ‘boom llatinoamericà’ per a la Barcelona dels anys 60 i 70.
En el seu discurs, ha recordat aquells anys en què els autors del ‘boom llatinoamericà’ van ser «un bany d’entusiasme, d’il·lusió» que va mostrar la riquesa de la llengua, el talent literari i una actitud desinhibida davant de la literatura.
Mendoza ha destacat que els autors llatinoamericans van ser rebuts amb els braços oberts i es va mantenir una relació molt estreta, en una època en què Barcelona «poques vegades ha estat tan divertida».
Després de començar el seu parlament dient que estava «molt nerviós», Mendoza ha fet un repàs particular a la història de Barcelona amb la seva característica ironia, assenyalant que és una ciutat que històricament sempre ha optat pel bàndol perdedor, però que al mateix temps això fa que no es desanimi i opti per un altre camí.
Ha fet un ampli repàs a la història de Barcelona partint del seu nom, des dels primers assentaments ibers, passant pels cartaginesos, els romans, els àrabs fins arribar a una primera època d’esplendor a l’Edat Mitjana.
Després d’aquest període d’esplendor a l’Edat Mitjana amb el comerç marítim i la construcció d’esglésies i edificis gòtics d’ús civil, ha explicat que va arribar una decadència fins al segle XVIII i XIX quan experimenta un nou auge, gràcies a la «laboriositat» dels catalans després de la derrota en la guerra de successió.
Ha remarcat que en aquella època de decadència, només un personatge va veure les bondats de Barcelona com va ser el Don Quijote de Miguel de Cervantes, al qual ha bromat que durant anys li deuen la «càrrega pesantíssima» de l’expressió d»arxiu de cortesia’ per a la ciutat.
Mendoza ha explicat que amb la Revolució Industrial la ciutat va créixer i va sorgir la burgesia i el modernisme, en una nova època d’esplendor, però també van aparèixer conflictes socials amb la industrialització, que la fan una urbs violenta i es converteix en la ‘rosa de foc’.
Ha explicat que després van arribar la dictadura militar de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil que acaba amb tot esplendor i que, al tornar a posar-se al costat del bàndol perdedor, fa que la ciutat caigui en una «llarga època d’obscuritat» amb el franquisme, que és en la qual va néixer.
Va ser una època en què els còmics i el cinema eren dels pocs entreteniments –ha bromat que va veure moltes pel·lícules mexicanes en aquell temps de Pedro Infante, María Félix i Mario Moreno ‘Cantinflas’–, i ha explicat que es va desbloquejar l’aïllament quan va començar a entrar capital estranger i l’arribada dels autors llatinoamericans va ser en un moment «propici».
Amb el retorn de la democràcia també es va viure un canvi global, en què comença a agradar que els forasters visitin les ciutats, i en això, ha dit Mendoza, Barcelona és la número 1 al ser una «ciutat dissenyada per al turista» pel seu bon temps, gastronomia i preus.
A això se suma, ha dit que, després de la pandèmia, s’ha descobert que es pot treballar a distància i es converteix en una ciutat d»expats’, que té avantatges però també «molts inconvenients».
«Voldria que aquesta intervenció meva fos d’inauguració i cloenda del passat» i que a partir d’ara a la FIL comencin intervencions de present i futur d’una ciutat tan literària com Barcelona, ha conclòs.
Mendoza ha rebut la Medalla Carlos Fuentes que atorga la FIL en reconeixement a la seva trajectòria i que li ha lliurat la vídua de l’escriptor, Silvia Lemus.
La directora de la FIL, Marisol Shulz, ha destacat que Mendoza és «un proveïdor de felicitat», i ha destacat que els fa feliços tant llegir la seva obra com tenir-lo a la inauguració del Saló Literari.
FONT