Fer què
Bon joc d’un lluitador espanyol que s’uneix a casa contra un rival que pren 15 partits seguits sense perdre
RCD Espanyol va tornar a la seva zona de confort després de patir Donosti la primera derrota de 2025. L’equip blanc i blau, dels millors espais de casa, va voler continuar i continuar i continuar un oponent a qui es va presentar amb un rècord immaculat per a 14 Els dies seguits, sense perdre la recerca de la sessió plenària a les 15. Manolo González es va recuperar per aquesta enveja per a diversos dels seus indiscutibles, un joc addicional per afrontar un joc, que a priori, tenia com a objectiu ser molt desafiat.
La primera oportunitat clara del joc va ser per a Jofre Carreras. «17», el més actiu del costat blanc i blau, va guanyar l’esquena a la seva parella i va provar els reflexos d’un Seguur Uni Simón. El noi de LA21, els uns als altres ingressats al costat dret, va posar una bona pilota a Javi Puado, que va acabar a la carretera. Espanyol tenia clar a la zona de visita quan va poder atrapar el seu rival desorganitzat. Una altra bona puntada de Carlos Romero, amb la dreta, va ser l’últim avís seriós sobre Enogos. El conjunt de Manolo González no només tenia precisió en els jocs d’estratègia.
L’equip d’idiomes espanyol va ser greu en defensa i els penals van deixar una maniobra en un club d’atletisme que va atraure amb un cert perill, però Joan Garcia va reaparèixer per aclarir qualsevol pregunta. Amb Pol Lozano i Urko al doble pivot, l’Espanyol va igualar la visita d’alta pressió, mostrant -se com un rival dur i rocós.
Per tenir opcions, Espanyol es va veure obligat a mantenir els mateixos nivells de concentració i intensitat a la segona meitat en comparació amb un rival que encara no havia interpretat tots els seus llibres. L’exemple clar al respecte va ser Roberto Fernández. El davanter de blau blanc ho va fer, va córrer i va ser un socorrista real per al seu equip. No tenia massa opcions per rodar, però va poder fer un gol signat per Raúl Tamudo. El davanter va fer un esprint d’un velocista i va sorprendre la uni. Valverde va moure ràpidament el banc i va posar més pols de rifle, tot i que SERCAN va signar la igualtat en una cantonada i després que el seu xut es donés a Calero. Un punt dolç dolç davant d’un bon rival que permet que el blau blanc continuï fora dels llocs de relegació. Dissabte vinent, una nova i important lluita.