Narra una història de dos escriptors enfrontats a l’actual Barcelona
L’escriptor Carles Casajuana, que acaba de publicar “The War Dins La Guerra” (Proa), va explicar que, com molts escriptors catalans, també busca les arrels, però ho fa “sota l’asfalt de Barcelona”, on troba, en text, una identitat que ha de defensar.
A la conferència de premsa per a la presentació de la novel·la, Casajuana ha assenyalat que es tracta d’un llibre sobre l’actual Barcelona: problemes d’habitatge, invasió turística i “gestió multicultural”, ambientat a la tardor del 2019 a Catalunya.
«The War DNS The War» explica la història de dos escriptors de Barcelona, un a català i l’altre en castellà, que es destaca en la literatura, la política i l’amor, amb un punt més alt quan queden atrapats en un triangle amorós amb un formatge jove.
A més, un d’ells està escrivint una novel·la sobre els esdeveniments de maig de 1937, quan els comunistes i anarquistes es van enfrontar als carrers de Barcelona durant la Guerra Civil, en un joc de «miralls» i ficció dins de la ficció.
Casajuana creu que en tots els conflictes hi ha guerres dins de les guerres i que sovint acaba sent un factor decisiu: «Ningú s’atreveix a trencar la unitat, però sempre hi ha lluites enterrades», diu, posant exemples com el conflicte a Palestina, el moviment feminista o el PSOE.
Diversitat i identitat
L’escriptor ha assenyalat que Barcelona té una diversitat cultural molt superior a algunes de les grans capitals europees, que, més enllà de la gestió política, implica “un privilegi” per a un escriptor, perquè permet jugar amb la identitat.
També ha dit que l’escriptor català viu «defensiu», a causa de la caiguda de l’ús del català i de la lectura en aquest idioma, però també proporciona, textualment, un sentiment de superioritat moral.
Casajuana creu que ha passat prou temps per escriure sobre els «procès» i el «post-procés», que sembla «un clúster de tonteries»: ha dit que la política de Porra era la pitjor que es podria haver utilitzat, però que portar les coses a l’extrem saltant la llei no podia aportar res bo.
Escriu sense objectiu
L’autor va explicar que no se sent escrivint amb un objectiu, sinó que s’imagina una situació inicial de desequilibri i està tirant el fil fins que el vestim d’alguna manera d’aturar -se: «No descobreixes alguna cosa quan comences a escriure, no escrius».
A més, va dir que quan va publicar un ‘Tap D’a escopeta’ el 1987, tot i que la recepció va ser bona, un crític li va culpar que semblava escriure «a la família».
De moment semblava «una punció», però per a ell, ara és un elogi, perquè significa que estableix amb el lector una relació molt propera que ha aconseguit mantenir fins a aquesta novel·la.
Pel que fa al nombre de llibres venuts, ha assegurat que el «luxe» d’haver pres unes quantes novel·les és que això no li afecta massa.
FONT