Obriu un «nou escenari» per identificar objectius terapèutics
Un equip de recerca de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (Ubneuro) ha descrit el paper “decisiu” de la proteïna RTP801 en astròcits, cèl·lules relacionades amb la neuroinflamació i la regulació sinàptica, durant la progressió d’Alzheimer.
El treball, publicat a la revista «Alzheimer’s & Dementia», obre un «nou escenari» per identificar nous objectius terapèutics en la lluita contra aquesta patologia, informa la UB en un comunicat dilluns.
La membre del Departament de Medicina de la UB, Cristina Malagelada, ha explicat que els astròcits, anteriorment considerats cèl·lules de suport passives, actuen com a reguladors actius dels processos neurodegeneratius, inclòs el manteniment de l’equilibri inhibidor-excitatiu i les respostes neuroimmunes.
Mitjançant tècniques de teràpia gènica, l’equip va explorar els efectes de silenciar l’expressió de la proteïna RTP801 en astròcits de l’hipocamp dorsal en models animals i va analitzar l’efecte sobre la memòria espacial, interneurons positius per a parvalbumina (PV+) i connectivitat cerebral funcional.
«A l’Alzheimer, la disfunció d’aquests circuits condueix a un deteriorament cognitiu, a la desregulació emocional i a la interrupció de l’activitat de la xarxa cerebral, que són aspectes clau de la progressió de la malaltia», detalla el primer autor de l’article i investigador de la ubneuro i la cibernat, almudena chicote.
Connectivitat cerebral
Segons l’estudi, quan els nivells de RTP801 es redueixen en astròcits del model animal d’Alzheimer, la hiperconnectivitat d’aquestes xarxes cerebrals també disminueix, de manera que tot indicaria que la normalització de l’expressió RTP801 ajuda a restaurar la connectivitat a la xarxa cerebral «similar a la dels individus sans».
L’equip també ha descobert que els nivells de GABA: un neurotransmissor essencial per inhibir l’excitabilitat cerebral: es redueixen en els models animals d’Alzheimer, però que aquesta condició es pot revertir parcialment silenciant l’expressió de RTP801 en astròcits.
«Per tant, el silenci de la proteïna RTP801 pot ajudar a revertir part dels danys als interneurons PV+ a l’hipocamp i això podria ajudar a restaurar la producció adequada de GABA i millorar la funció cerebral», conclou Chicote.
L’equip té previst ampliar les línies de recerca per reforçar el descobert in vitro i validar l’ús del silenciament de proteïnes RTP801 en futures estratègies terapèutiques per afrontar la malaltia d’Alzheimer.