Espadaler defensa que els professionals penitenciaris siguin considerats agents de l’autoritat
L’Associació Marea Blava assegura que 59 funcionaris penitenciaris han patit «agressions sexuals greus» a les presons catalanes, segons l'»Informe d’incidències en centres penitenciaris de l’any 2024″ elaborat a partir de dades oficials i extret dels antics informes de l’entitat.
L’associació assegura que aquests atacs eren «gairebé inexistents» fa cinc anys i són la punta de l’iceberg dels que pateixen les treballadores, que reben atacs verbals o menyspreu per qüestions de gènere, segons el document.
Marea Blava assegura que «en el 64% de les agressions sexuals greus a treballadors penitenciaris, l’agressor és estranger» i critica que en les dades facilitades pel Departament de Justícia no hi hagi cap incident de caràcter sexual contra treballadors dels Centres Penitenciaris Oberts de Catalunya.
Segons l’informe, el 2024 va ser l’any en què es van registrar les pitjors agressions sexuals, amb un total de 25, seguit del 2023, amb 22 i el 2022 amb 11, i el centre penitenciari on es van produir més fets va ser Brians 2 (Barcelona), seguit de Puig de les Basses (Girona), Quatre Camins (Barcelona) i Lledoners (Barcelona).
LA POBLACIÓ PRESO CREIX
L’associació assegura que en els últims dos anys la població de la presó ha augmentat un 11,4% i que s’acosta a «l’ocupació òptima», amb un 87,2% de la seva capacitat.
Pel que fa als atacs a funcionaris, Marea Blava assegura que entre el 2007 i el 2024 s’ha produït un augment del 330% dels episodis de violència contra els funcionaris, que anomenen «un mal endèmic, una xacra establerta en el sistema penitenciari».
Segons les dades de la plataforma, l’any 2024 es van produir 46 atemptats greus a funcionaris, 112 lleus i 397 sense ferits, i el total de funcionaris agredits (555) o temptatives (316) va arribar a 871 l’any passat, davant dels 833 del 2023 i dels 851 a partir del 2022.
L’informe recull que el centre on es van produir els pitjors atemptats l’any 2024 va ser Brians 1 (Barcelona) i Mas d’Enric (Tarragona), amb 10 episodis cadascun, seguits de Ponent (Lleida) amb 9, i Lledoners (Barcelona) amb 7.
Pel que fa als atemptats entre detinguts, Marea Blava afirma que l’any passat es van produir 1.587 episodis lleus i 42 greus, sent Mas d’Enric i Brians els 2 centres on es van produir els pitjors enfrontaments.
11 SUICIDIS
L’informe assegura que de les 16 morts registrades a les presons catalanes l’any 2024, 11 van ser per suïcidi i es van registrar 122 intents i que la població nacional «és més propensa a sobredosis lleus i greus, vagues de fam i suïcidis». autolesió greu.
El document recull 73 sobredosis a les presons catalanes el 2024, 107 incendis i 548 vagues de fam.
Dels darrers 8 anys, el document mostra que el 2024 és el segon any en què s’han concedit menys presos en excedència, amb un total de 4.272.
MILLORA QUALITATIVA DE LA GESTIÓ
Preguntades sobre això, fonts del Ministeri afirmen que en els darrers tres anys «s’ha produït una notable disminució del nombre d’agressions amb lesions greus, que són les que provoquen baixa mèdica del lloc de treball», produint-se per cada 1.000 interns de 14,8 el 2022 a 9,3 el 2024, una reducció del 31% i incidents lleus en un 27,64%, amb 166 funcionaris atacats el 2022. 2022 versus 123 el 2024.
Admeten, però, que hi ha hagut un «augment d’una tercera categoria d’atacs, els que no deixen danys físics» del 32%, passant de 317 el 2022 a 435 el 2024, però asseguren que les dades reflecteixen una millora qualitativa en la gestió dels accidents de treball per la formació pràctica dels professionals.
El departament afirma que la Secretaria de Mesures Penals treballa per millorar la convivència i la seguretat a les presons i que el conseller Ramon Espadaler ha manifestat reiteradament el seu suport perquè els professionals penitenciaris siguin considerats agents de l’autoritat.