Actualitzat: avui
A Barcelona, capital de la província homònima, Ada Colau i Gabriel Rufián, dos dirigents catalans amb una llarga trajectòria política, seran protagonistes dels cartells electorals de l’esquerra en les eleccions generals del 29 de novembre. L’exalcaldessa de Barcelona es posa al capdavant del Front Ampli, la nova coalició que aspira a ocupar el màxim espai a l’esquerra del PSOE. Una marca en què finalment no va trobar cabuda el portaveu d’ERC al Congrés, que, després d’enarborar precisament la bandera de la unitat de tota l’esquerra, repetirà com a cap de llista dels republicans i ha atret Podem. Però, ¿com els va a l’un i a l’altre en les enquestes? ¿Tenen tirada fora de Catalunya?
Rufián, el més ben valorat a Catalunya
L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, publicat després de la convocatòria electoral, situa Rufián com el dirigent més popular dels catalans a Madrid. El líder d’Esquerra al Congrés obté el registre més alt, amb el 69% d’aprovació, per sobre del ministre de Cultura i candidat dels comuns, Ernest Urtasun (53%), i de la portaveu de Junts a la Cambra baixa, Míriam Nogueras (42%), que també repeteix com a cartell electoral. Segons el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ara mateix Rufián és el líder «més popular» de la política catalana i espanyola, tot i que encara s’ha de veure, puntualitza, si serà capaç de convertir la seva elevada popularitat en «suport electoral».
En una puntuació de 0 a 10, els catalans aproven Rufián amb un 5,8, la nota més alta entre els polítics catalans. I, com reflecteixen les enquestes des de fa temps, el dirigent d’ERC supera en popularitat el president del seu partit, Oriol Junqueras, l’altre polític que aprova al CEO amb un 5 pelat. Darrere seu apareixen el president de la Generalitat, Salvador Illa (4,9), Urtasun (4,7), Jéssica Albiach (4,4), Pilar Castillejo, de la CUP (4,1), i la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols (4), que empata amb Nogueras. Pitjor els va als líders de Junts, Carles Puigdemont (3,7); del PPC, Alejandro Fernández (2,8), i de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga (2,2).
Avaluació negativa per Colau i altres candidats
Tot i que la seva idea d’un front d’esquerres ha fracassat, això no ha desgastat la imatge de Rufián. Al contrari, aquesta proposta l’ha situat en el focus mediàtic i ha contribuït a millorar la percepció que se’n té entre una part de l’electorat. Hi ha dades de les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que ho acrediten. Per exemple, abans de llançar la seva idea, Rufián rarament apareixia en les respostes dels enquestats quan els preguntaven per la seva opció preferida com a futur president del Govern. A partir del juliol del 2025, en canvi, el van començar a citar de manera recurrent. El seu màxim va arribar el març del 2026, quan el 5,8% el va escollir com el seu preferit per liderar la Moncloa.
A més, el desembre del 2025 es va produir un ‘sorpasso’ singular: des d’aleshores figura sempre davant la vicepresidenta Yolanda Díaz. Hi ha una altra dada del CIS que cal tenir en compte. Des de fa uns mesos, l’institut demoscòpic ha introduït l’etiqueta ‘coalició d’esquerres’ quan pregunta als enquestats quin partit votarien si ara hi hagués eleccions. Ho va fer per recollir «les respostes espontànies» de la gent que cita «la iniciativa de Gabriel Rufián».
Notícies relacionades
Ní el CIS ni el CEO han preguntat per Colau. Per comprovar la valoració que l’electorat fa de l’exalcaldessa cal observar l’última enquesta del GESOP per a Prensa Ibérica. La valoració dels líders reflecteix un suspens generalitzat; en el cas de Colau es tradueix en un 3,2. Els espanyols suspenen els cinc principals candidats al 29N: ni Pedro Sánchez, ni Alberto Núñez Feijóo, niSantiago Abascal, niAda Colau niIrene Montero arriben al 4 sobre 10.
A molta més distància respecte als seus competidors directes: Colau obté un 3.1%, mentre que Montero es queda amb un 4.6%. Cal tenir present que més d’una quarta part dels enquestats no tria cap dels noms proposats (28.1%).