Un estudi liderat per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar de Barcelona juntament amb altres centres europeus ha identificat que la depressió resistents al tractament no és una forma més severa de la depressió major, sinó una «condició biològica diferenciada».
El treball, publicat a la revista ‘Brain, Behavior and Immunity’, ha analitzat sang de 300 persones amb trastorn depressiu major, i ha descobert que més de 5.000 gens es comporten de forma diferent en la depressió resistents al tractament respecte als pacients no resistents, informa l’Hospital del Mar en un comunicat d’aquest divendres.
La investigadora del Paris Brain Institute francès Marie-Claude Potier, que ha participat en l’estudi, ha explicat que molts d’aquests gens estan vinculats al sistema immunitari, a la regulació de l’activitat genètica i a la neuroplasticitat, tots ells «factors clau en la biologia de la depressió».
«El fet que al voltant del 20% dels gens actius, incloent molts essencials a la fisiopatologia de la depressió, es comportin de forma diferent apunta que la depressió resistents al tractament té una biologia pròpia», ha dit.
La reduïda resposta immunitària observada en pacients amb antidepressius estàndard suggereix que aquesta pugui ser la raó per la qual aquests tractaments fallen «sovint» en aquestes persones.
L’estudi presenta els primers resultats del consorci Prompt, finançat pel programa europeu ERA PerMed, que té com a objectiu construir models d’aprenentatge automàtic per predir quins pacients estan en risc de desenvolupar depressió resistents al tractament.
FONT