Actualitzat: avui
Jaume Giró pot presumir d’haver estat l’únic conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya en anys que ha presentat, aprovat i aplicat en temps i forma uns pressupostos. Si més no, l’únic en més d’una dècada i mitja. L’actual Govern, presidit per Salvador Illa, s’encamina cap a un altre retard pressupostari aquest any, condicionat políticament per l’avançament electoral. Com a mínim, l’Executiu no ha pogut presentar al Parlament el projecte de comptes públics de l’any que ve abans del 10 d’octubre, la referència històrica incorporada a la llei de finances públiques.
No obstant això, la norma es va modificar posteriorment i ara reclama al Govern que presenti el seu esborrany «amb prou antelació». «Hem donat l’ordre d’elaborar uns nous pressupostos i els departaments hi estan treballant. És veritat que per aprovar-los necessitem els socis i ara mateix no hi ha converses, és normal i és lògic. Veurem aquestes pròximes setmanes com avancem», va afirmar divendres la consellera d’Economia, Alícia Romero, en una entrevista a La 2Cat.
Retard pressupostari i incertesa política
Abans que Pedro Sánchez decidís prémer el botó de l’avançament electoral, des de la conselleria d’Economia ja assumien com a possible que arribés l’1 de gener i no poguessin aplicar encara uns nous pressupostos. Abans que el president del Govern decidís cridar els espanyols a les urnes el 29 de novembre, al Congrés dels Diputats es preveia una votació tan transcendental per a la legislatura de Salvador Illa com difícil de superar: la del nou model de finançament autonòmic.
Un nou sistema que pretenia injectar anualment gairebé 4.700 milions d’euros als comptes catalans, cosa que equival a pràcticament el 10% de tots els milions de què disposen cada any les arques catalanes. El PSC havia pactat amb ERC aquesta fórmula, però Junts no hi estava d’acord i la incògnita de si prosperaria o no al Congrés dificultava que, mentrestant, Illa i Junqueras parlessin d’uns nous comptes públics per a la Generalitat.
Dificultats en l’aprovació dels pressupostos
Ara, amb l’avançament electoral, el debat sobre el nou model de finançament queda en l’aire, així com, per exemple, la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), cosa que deixa encara pendents de pagament 17.104 milions d’euros de Catalunya a l’Estat. A més del pagament mateix d’aquest deute, la consellera Romero ja comptava estalviar-se 250 milions d’euros en interessos, que ara haurà d’incloure, si més no provisionalment, als nous comptes.
Des de la conselleria liderada per Romero ja van patir per aprovar els pressupostos vigents, amb una retirada inèdita del seu primer projecte i un acord amb els republicans i els Comuns que va permetre aprovar uns comptes catalans -els primers de la legislatura d’Illa- ja al segon semestre de l’any. Tenir dificultats per presentar i aprovar els pressupostos en temps i forma ha sigut un denominador comú dels últims governs, independentment del seu signe polític.
Perspectives futures
La conselleria d’Economia no renuncia a una accelerada d’última hora en la recta final de l’any, però reconeix que hi ha «dificultats», atesa l’actual conjuntura. «Nosaltres, evidentment, estem oberts a poder parlar dels pressupostos per a l’any que ve», afirmen fonts consultades del departament. També afegeixen: «Els pressupostos del 2026 donen estabilitat a la legislatura i estem centrats a executar-los».
Sense comptar l’excepció de Jaume Giró el 2022, possibilitada després d’una singular triangulació entre ERC, Junts i els Comuns, des del 2010 amb José Montilla com a president i Antoni Castells com a conseller d’Economia no s’havia complert la litúrgia pressupostària tal com dicta la normativa.
Cicle d’inestabilitat política
Aquest cicle d’inestabilitat no ha sigut aquests anys patrimoni exclusiu de Catalunya. A escala estatal, Pedro Sánchez tancarà la legislatura vigent sense haver presentat ni un sol projecte de Pressupostos Generals de l’Estat. Un fet sense precedents en la història de la democràcia espanyola.
Presentar i tenir aprovats uns pressupostos en temps i forma condiciona altres qüestions importants com el marge que després tenen els diferents departaments per executar els recursos assignats així com per gastar-los eficientment. El seu retard llasta noves polítiques i afecta especialment les inversions en infraestructures, generant incertesa en altres institucions com els ajuntaments i entitats del tercer sector.