Actualitzat: avui
La jove escriptora barcelonesa Laura Galve ha estat guardonada amb el III Premi de Narrativa Diana Zaforteza, dotat amb 20.000 euros, per la seva novel·la de debut ‘Dime, niña bonita’. Aquesta obra, que es publicarà el 4 de novembre per Galaxia Gutenberg, explora els límits del perdó i reivindica «el no perdó com un espai de pau».
UN JURAT DE PRESTIGI
El jurat del premi, format per figures destacades com la directora literària Valerie Miles i els escriptors Mariana Enriquez i Santiago Roncagliolo, ha elogiat «la potència emocional» de la història i la profunditat psicològica dels personatges. La novel·la narra la vida de Manuela, una adolescent que descobreix que estimar algú no és suficient per estar a salvo, mentre el seu pare es submergeix en l’alcoholisme i la violència.
Galve ha explicat que la seva obra és una ficció inspirada en les seves experiències personals amb el seu pare i l’impacte que l’alcoholisme va tenir en la seva vida. Ha destacat que decidir no perdonar algú és una decisió que encara li resulta incòmoda.
LA FAMÍLIA COM A «LLOC HOSTIL»
En la seva novel·la, Galve construeix la família com un «lloc hostil», on els abusos són presents. Ha advertit sobre la tendència a considerar la família com un espai sagrat on s’ha de perdonar tot. La autora ha subratllat que l’obra aborda els mites familiars que eviten afrontar realitats doloroses.
Galve ha revelat que abans d’escriure ‘Dime, niña bonita’, li hagués agradat trobar una novel·la que qüestionés aquesta concepció idealitzada de la família. A més, ha comentat que va presentar el manuscrit en una edició anterior del premi però va decidir fer-hi retocs abans de tornar-lo a presentar.
UN PREMI AMB HISTÒRIA
‘Dime, niña bonita’ se suma al palmarès del Premi de Narrativa Diana Zaforteza, precedida per ‘Bar Urgel’ de Pablo Gallego i ‘Alimento para tigre’ del argentí Matías Gotelli. En aquesta edició han participat manuscrits de 29 països i s’han seleccionat 7 finalistes amb una «altíssima qualitat», entre els quals hi ha autors com José Ardilla (Colòmbia) i Raquel Pons (Espanya).

