Actualitzat: avui
La vida a les ciutats fa molts anys que no entén de fronteres administratives. Viure en un municipi i treballar en un altre; anar al teatre, al museu o a la platja de la ciutat veïna és la realitat diària d’una bona part dels residents dels grans nuclis urbans catalans i espanyols. És per això que les diferents regions busquen fórmules per desdibuixar encara més aquestes fronteres i buscar solucions compartides en matèria de transport, habitatge i d’altres serveis bàsics com és el cas de l’aigua. En aquest context, set de les principals ciutats espanyoles han començat a posar les bases d’una aliança que fa una crida a la cooperació per afrontar reptes comuns i «reforçar les polítiques públiques».
Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles
Ho van fer al llarg de la jornada Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles a l’espai Àgora del Museu de les Aigües de Barcelona, a Cornellà de Llobregat. Un acte organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que va reunir ahir representants públics de València, Màlaga, Bilbao, la Corunya, Saragossa, Tarragona i Cornellà. L’acte es va desenvolupar amb diverses taules que van analitzar les diferències entre governances metropolitanes, la gestió de recursos com l’aigua o els residus, així com la participació ciutadana. L’acte va servir per fer memòria de la feina feta per l’AMB des que l’administració es va constituir fa 15 anys i compartir les diferències de gestió amb altres grans urbs en què no hi ha una administració metropolitana com la barcelonina.
El debat sobre l’accés a l’habitatge
No obstant això, la major part del debat va girar entorn de la gran crisi de la societat occidental actual: l’accés a l’habitatge. Això i un element estretament vinculat a l’emergència habitacional com és la mobilitat. «No es pot planificar habitatge només amb el límit geogràfic de l’Ajuntament», va dir José Manuel Lage, regidor de Planificació Estratègica de l’Ajuntament de la Corunya, que va recordar que els veïns d’un municipi treballen moltes vegades al del costat i, per tant, cal un transport públic compartit. Així, Lage va valorar positivament que l’AMB hagi avançat fins al punt de definir la planificació territorial: «Això és política».
L’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va tornar a insistir en la seva aposta per la construcció en vertical per aconseguir sumar més pisos en entorns urbans. El regidor va insistir en la necessitat de generar habitatge allí on hi ha transport públic que permeti desplaçar-se de manera àgil als llocs de treball i garantir a la població l’accés als serveis bàsics. «¿On anirem els que som aquí i els que arribaran? ¿On no hi ha educació, sanitat ni transport? Impossible», va assenyalar Balmón.
Apostant per una construcció sostenible
Una aposta per la verticalitat que també va avalar Asier Abaunza, regidor delegat de Planificació Urbana, Projectes Estratègics i Espai Públic de l’Ajuntament de Bilbao. Abaunza va recordar que el terme urbà de la seva ciutat ja està pràcticament esgotat i que el desenvolupisme dels anys 60 i 70 ja va construir en històriques zones verdes per donar aixopluc a la població que arribava.
En el context actual d’emergència climàtica, el regidor apunta que aspiren a mantenir el verd que els queda i que, per tant, l’única opció passa per créixer cap amunt. Això sí, Asier Abaunza va matisar que «densificar construint en alçària està bé si també et permet alliberar terreny per guanyar espai públic, parcs o pistes esportives».
Reflexions sobre el futur urbà
Els diferents participants van reivindicar l’esdeveniment com una àgora que permet escapar dels «immediatismes» i de la política del «tiktokeig» per apostar per una reflexió més pausada i analítica. Per exemple, Lage va criticar els anuncis maximalistes que prometen la construcció d’»un milió d’habitatges». El regidor corunyès va defensar la necessitat de tractar la població com a adults i explicar que, a la Corunya, el 2031 hi haurà 11.000 habitatges més i no un milió perquè són els que s’han planificat en dos nous barris projectats.
Transport públic
El gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra, va insistir en la seva intervenció en la importància d’articular un transport públic a escala metropolitana que doni servei a la ciutat real i que ha de tenir un paper clau en matèria de «descarbonització i cohesió territorial». «També parlem d’infraestructures verdes que només es poden construir amb visió metropolitana», va assenyalar Torra.
De fet, l’AMB té sobre la taula des de fa anys el desenvolupament d’avingudes metropolitanes que ajudin a difuminar encara més les fronteres entre municipis. Es tracta de grans vies que han d’aconseguir permetre a un veí de Castelldefels arribar fins a Badalona a peu. L’objectiu és desfer els grans nusos viaris i transformar-los en zones més amables mentre s’allibera terreny per habitatge, transport públic o equipaments. Uns projectes previstos en el Pla director urbanístic metropolità (PDUM) que l’AMB aspira a aprovar durant els pròxims anys.