Actualitzat: avui
Al voltant d’unes 280.000 famílies compleixen avui dia els requisits per rebre el Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI), tot i que només 59.000 llars el reben. Així, el 78% de les persones que podrien percebre aquesta ajuda d’uns 1.380 euros l’any per fill no se’n beneficien: són gairebé 222.000 famílies. És una de les conclusions principals que apareixen en el cinquè informe del Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del departament de Drets Socials, que s’ha presentat aquest divendres al Palau Robert de Barcelona.
Problemes amb l’accés a les ajudes
L’informe recull que les taxes de ‘non take up’ ‒així se’n diu en clau científica del gruix de persones que, tot i complir els paràmetres per rebre una ajuda, no l’acaben rebent‒ són un dels principals esculls per al desenvolupament complet del sistema de protecció de Catalunya. De fet, segons les dades que recull el document, el 64% de les persones que podrien percebre l’ingrés mínim vital (IMV) a Catalunya no l’acaba sol·licitant. «Tenim drets reconeguts que no arriben a qui realment els necessita», ha assegurat el conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, al tancament de la presentació de l’informe, que porta per títol ‘Sistema integrat de prestacions socials a Catalunya: diagnòstic i recomanacions’.
El document de 25 pàgines recull, de fet, que el sistema d’ajudes socials és ampli. Cada any es destinen en prestacions 2.000 milions d’euros, que s’articulen a través de 49 prestacions diferents. Si les ajudes no acaben arribant als comptes de tots els possibles beneficiaris és, segons l’informe, pel mateix desconeixement de l’existència de les ajudes, però també per la falta d’un marc comú que connecti les prestacions de diferents administracions o per la disparitat de criteris entre unes prestacions i les altres.
Cap a la finestreta única
En aquest sentit, tal com va avançar EL PERIÓDICO, la Generalitat va crear recentment la Comissió Interdepartamental d’Integració de Prestacions i Ajudes. Es tracta d’un grup de treball format per personal tècnic que ha de trobar la manera d’unificar totes les prestacions en una única finestreta en menys d’un any. Un cop planificat el desplegament, tindran uns quants anys més per desenvolupar les solucions tècniques necessàries per fer-ho.
L’informe presentat aquest divendres aposta també per unificar totes les ajudes en una única finestreta i convida les administracions a utilitzar també la intel·ligència artificial (IA) per fer més àgils els processos. Un dels últims passos que ha fet la Generalitat en aquest sentit és l’assumpció dels tràmits de l’IMV. Des de l’1 d’octubre passat, les persones que omplen el formulari de sol·licitud per accedir a l’IMV, una ajuda estatal, també tindran omplert automàticament el de la rendFONT
Reforma de les ajudes al lloguer
A més, una altra proposta recollida en l’informe és garantir per llei les ajudes al lloguer. Milers de persones que podrien accedir a aquestes prestacions a Catalunya es queden fora simplement perquè no presenten la documentació prou ràpidament. Els experts defensen que el sistema actual, que preveu resoldre les sol·licituds per ordre d’arribada fins que s’acaba la dotació de les ajudes, genera diferències d’accés entre persones amb necessitats similars i demanen canviar la llei catalana d’habitatge perquè s’asseguri que tothom qui compleixi els requisits rebi ajuda.
L’informe explica també que aquest sistema prioritari s’aplica en tres programes principals d’ajudes: el Bo Lloguer Jove, destinat a menors de 35 anys; una subvenció per a persones entre 36 i 64 anys; i una altra ajuda destinada a majors de 65 anys. Per això, es defensa unificar aquestes tres ajudes en una única subvenció basada en criteris necessitats i recollida dins la llei catalana d’habitatge.