Catalunya afronta el desajustament laboral amb aturats sense feina i empreses sense candidats

Catalunya afronta el desajustament laboral amb aturats sense feina i empreses sense candidats

Actualitzat: avui

Durant els darrers cinc anys, Espanya ha estat un dels països amb un mercat laboral més dinàmic d’Europa, amb tres de cada deu llocs de treball creats al continent. No obstant això, aquest creixement no ha estat suficient per reduir la taxa d’atur, que continua sent una de les més altes de la Unió Europea. Aquesta situació es deu en part a la falta d’adequació entre els perfils laborals que demanden les empreses i les habilitats que ofereixen els treballadors, un desajust que afecta també els salaris.

Perfil formatiu de la població treballadora

A Espanya, un terç de la població en edat de treballar no ha completat la segona etapa de l’educació secundària, és a dir, no disposen del batxillerat ni d’una FP de grau mitjà. Aquesta dada és preocupant per a una economia avançada i situa Espanya pràcticament al doble de la mitjana de l’OCDE. Entre els aturats, aquest percentatge s’eleva fins al 58%, segons l’economista sènior de Funcas, María Jesús Fernández.

Els experts coincideixen en la necessitat d’invertir més i millor en formació. El vicerector de polítiques d’internacionalització, Raúl Ramos, destaca la importància d’incloure col·lectius com els aturats de llarga durada i els sèniors en aquestes iniciatives formatives. A més, tot i que les taxes d’abandonament escolar prematur han millorat entre els joves, encara hi ha marge per a millores significatives.

Perspectives laborals i salaris

El pròxim Govern haurà d’afrontar el repte d’un mercat laboral que creixerà a un ritme més lent. Les previsions indiquen un creixement moderat de l’ocupació per als pròxims anys: Caixabank Research estima un increment del 2,8% aquest any i del 1,9% l’any vinent. La portaveu d’Infojobs, Mónica Pérez, assenyala que el nombre de vacants registrades ha disminuït un 15% respecte a l’any anterior.

Aquesta situació genera inquietud entre la població treballadora. Segons el baròmetre del CIS d’octubre, el 57,8% dels espanyols consideren que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta. La guerra d’Ucraïna i altres factors han provocat pics d’inflació que han superat l’augment dels salaris, amb un increment del 28% en una dècada davant un augment del preu dels habitatges del 80%.

Salaris mínims i productivitat

L’actual Govern té competències limitades per intervenir directament en els salaris; el seu principal instrument serà el salari mínim interprofessional, que s’incrementarà a 1.286 euros bruts al mes. Des de l’arribada dels socialistes al poder, l’SMI ha crescut un 74,8%, afectant prop de 2,5 milions de persones.

A més, experts apunten que incrementar la productivitat per hora treballada podria ser una via per augmentar els salaris. Actualment, la productivitat real a Espanya ha crescut menys que en el conjunt europeu; mentre un treballador espanyol genera un 3,1%% més de valor per hora treballada, un europeu ho fa en un 7,1%% més.

FONT

Por Ismael Buendía

Sóc Ismael Buendía, director de Comunicació amb més de 20 anys d’experiència en reputació corporativa, gestió de crisi i estratègia digital. He liderat equips en multinacionals i agències, assessorat directius i dissenyat estratègies d’alt impacte. Em motiven la transparència, la innovació i la comunicació com a avantatge competitiu.

Related Post

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *