Actualitzat: avui
L’avançament electoral deixarà en l’aire la ressignificació del monument franquista de Cuelgamuros, anteriorment conegut com el Valle de los Caídos, per transformar-lo en un centre de memòria democràtica. La que era una de les mesures estrella de la llei de memòria democràtica va començar a fer els primers passos després de l’acord assolit entre el Govern i el Vaticà el març del 2025. No sense resistències entre certs sectors de l’Església espanyola, el projecte es va posar en marxa i ara fa un any es va donar a conèixer el guanyador del concurs. La licitació de les obres estava prevista per a aquest últim trimestre de l’any, però fonts del Govern reconeixen que no donarà temps a fer-la abans de les eleccions generals del 29 de novembre. Es descarta, així mateix, fer-ho en el període en què estan en funcions.
El futur del projecte
La consumació del projecte, la paralització o revisió, queda doncs en mans del pròxim Executiu. El PP no va mostrar una oposició directa al Memorial de Cuelgamuros, però el seu programa electoral recull el compromís de derogar la llei de memòria democràtica i substituir-la per una «llei de concòrdia». Alhora, l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), governat pel PP, va presentar batalla legal contra el projecte i va suspendre cautelarment els sondejos geotècnics que el Ministeri d’Habitatge havia començat a l’esplanada de Cuelgamuros com a obres preparatòries de la ressignificació.
Vox sí que va mostrar una oposició més directa i frontal. A través d’una iniciativa parlamentària al Congrés va exigir el cessament de qualsevol iniciativa de ressignificació, a més de derogar la llei i blindar l’actual monument franquista a fi de reconèixer el valor històric i artístic del conjunt monumental, incloent-hi la creu, com a símbol de la identitat i de la història d’Espanya, i promoure la declaració de diferents elements del recinte com a béns d’interès cultural (BIC).
Reaccions davant les eleccions
Davant d’aquestes posicions, el Govern ja reconeixia abans d’avançar les eleccions que un Executiu de coalició entre el PP i Vox podria parar el projecte abans d’iniciar les obres, una cosa que estava prevista per a inicis del 2027. Els socialistes ja van mirar de suavitzar polèmiques, sobretot amb l’Església, redactant unes bases del concurs que impedien dessacralitzar la basílica o tocar la gran creu. El projecte guanyador, precisament, té el nom La base y la Cruz. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, també va acordar amb el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, que no s’expulsarien els monjos benedictins.
El procés va estar marcat per les vicissituds. A la batalla legal de l’Ajuntament del PP de San Lorenzo de El Escorial s’hi va sumar la vandalització de la maquinària per a les obres prèvies a la ressignificació. Al juny, Patrimoni va denunciar els desperfectes en maquinària utilitzada per dur a terme els estudis geotècnics. A més del tall de cablatge, les màquines es van despertar amb missatges com «el Valle no es toca», «Franco» i «visca Espanya».
Incidents durant les obres
A la zona hi va aparèixer un ganivet que es podria haver utilitzat per tallar els cables. La màquina vandalitzada estava situada en un lloc on hi ha vigilància, amb accés restringit. L’empresa propietària també va presentar una denúncia després d’un peritatge per valorar els danys.
Al juny, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va adoptar mesures cautelars per paralitzar els treballs de sondejos previs a les obres de ressignificació. Arran de la denúncia d’una associació contrària a la memòria històrica, l’Alt Tribunal va fonamentar la decisió en el fet que es tracta d’un BIC.
El projecte ‘La base y la Cruz’
Per a les obres s’havia previst un pressupost de 26 milions d’euros destinat a la rehabilitació i construcció del nou conjunt monumental. Com a elements principals, el projecte s’ordena entorn d’una nova plataforma amb una gran esquerda a l’entrada de la basílica i un pati que la travessa. S’eliminarà l’escalinata d’accés a la basílica, on es construirà una espècie de porxada i es crearà un centre d’interpretació.
Tant l’entrada al museu com a la basílica, amb una intervenció mínima, serà a través de la porxada. La decisió del jurat va remarcar al seu dia sobre el projecte La base y la Cruz l’encaix que té com a «eina al servei de la conciliació i la memòria col·lectiva».
Perspectives polítiques sobre Cuelgamuros
El PSOE considera que la memòria democràtica és «una qüestió d’Estat» i treu pit dels avenços realitzats fins ara. Veu prioritari culminar aquesta ressignificació així com completar altres plans relacionats amb víctimes del franquisme.
D’altra banda, tant PP com Vox han expressat intencions contràries al projecte actual; mentre que Junts reclama accions sobre documents històrics confiscats durant aquest període.

