Actualitzat: avui
El primer any de la XV legislatura ha anticipat l’escassa activitat legislativa que ha marcat el funcionament de les Corts Generals fins aquest dilluns, quan Pedro Sánchez va anunciar l’avançament electoral i va dissoldre totes dues cambres. Al llarg d’aquests més de tres anys, l’executiu ha insistit que comptava amb una majoria parlamentària suficient per governar. Tanmateix, les xifres reflecteixen una realitat molt diferent. Aquesta ha estat la legislatura amb menys lleis aprovades de la democràcia (79 en total) i Sánchez s’ha fet amb el rècord del president que més ha recorregut als reials decrets llei: des de la seva arribada a la Moncloa el 2018, els seus governs n’han aprovat 189, tot i que una dotzena no han estat convalidats.
L’activitat legislativa i l’avançament electoral
L’avançament de les eleccions al 29 de novembre, precipitat per les mobilitzacions per l’habitatge i el rebuig de Junts als decrets del Govern per afrontar aquesta crisi, ha fet decaure diverses iniciatives que estaven a punt de rebre el vistiplau del Congrés. També ha tancat el balanç legislatiu, a l’espera dels decrets que pugui convalidar la Diputació Permanent. En concret, les Corts han aprovat 12 lleis orgàniques, 21 lleis ordinàries, 44 reials decrets llei i dues reformes constitucionals.
En total, 79 normes publicades al BOE han aconseguit superar una aritmètica parlamentària especialment complexa. Tanmateix, les àrdues negociacions, els acords d’última hora i les votacions decidides per marges mínims que han acompanyat moltes d’aquestes iniciatives contrasten amb la producció legislativa d’etapes anteriors. Sense anar més lluny, a la XIV legislatura, durant el Govern de coalició del PSOE i Unides Podem, es van aprovar 216 normes, tot i que prop d’un centenar van ser reials decrets llei.
Comparativa amb altres legislatures
La diferència també és notable respecte del conjunt de la democràcia: les legislatures s’han tancat, de mitjana, amb més de 180 normes aprovades, una xifra que deixa la XV molt per sota de la mitjana històrica. Només les dues legislatures fallides del 2016 i el 2019, en què cap candidat va aconseguir ser investit president del Govern i es van haver de repetir les eleccions, van registrar una activitat legislativa inferior.
A l’escassa producció legislativa s’hi han afegit les crítiques del PP i Vox pel que consideren un ús abusiu dels reials decrets llei per part del Govern. Durant aquesta legislatura, el Consell de Ministres ha aprovat 60 decrets d’aquest tipus, dels quals una dotzena han estat rebutjats pel Congrés, una xifra sense precedents en democràcia. A més, diversos continuen pendents de convalidació per part de la Diputació Permanent: un amb noves ajudes per als afectats per la dana, un altre per afrontar les conseqüències de la guerra de l’Iran i els dos relacionats amb la crisi de l’habitatge.
El rècord del president Sánchez
Malgrat les crítiques, el nombre de decrets llei aprovats durant aquesta legislatura no és especialment elevat en comparació amb altres etapes. A l’anterior, durant el Govern de coalició del PSOE i Unides Podem, es va arribar als 97 decrets llei, en bona mesura per la necessitat de respondre a la pandèmia de la covid-19. Però també altres presidents van recórrer a aquesta fórmula amb més freqüència: Mariano Rajoy va aprovar 75 decrets llei entre el 2011 i el 2015; José María Aznar va arribar als 85 en el seu primer mandat, entre el 1996 i el 2000, i Adolfo Suárez en va aprovar 78 durant la primera legislatura democràtica.
La fotografia canvia, però, si s’analitza el conjunt dels mandats de cada president. Sánchez s’ha convertit en el cap de l’executiu que més reials decrets llei ha aprovat en democràcia, amb 189. Una xifra que supera àmpliament els 129 de Felipe González durant els seus quatre mandats. El segueixen Aznar, amb 127; Rajoy, amb 116; Zapatero, amb 109, i Suárez, amb 78.