Actualitzat: avui
La “llei de néts” ha esdevingut el centre de les converses polítiques a Catalunya després que Alberto Núñez Feijóo denunciés la “enginyeria electoral” del Govern davant els 2,5 milions de sol·licituds de nacionalització que s’han rebut en els últims anys. Aquesta norma, aprovada al Congrés dels Diputats, permet que fills i néts d’exiliats durant la Guerra Civil i el franquisme puguin obtenir la nacionalitat espanyola de ple dret. Però, en què consisteix aquesta llei? A qui beneficia i com afecta els ciutadans catalans?
Aprovació al Congrés
La “llei de néts” no existeix com a tal. Es tracta d’una disposició inclosa a la Llei de Memòria Democràtica, aprovada pel Congrés i el Senat l’octubre de 2022. En aquesta norma es va establir un procés per a l’“adquisició de la nacionalitat espanyola”. Diversos partits, com el PP, Ciutadans o Junts, van presentar esmenes per ampliar-ne l’abast o fer petites modificacions.
La seva aprovació ha generat un debat intens entre els partits polítics catalans, amb opinions diverses sobre les implicacions d’aquesta llei per als ciutadans que busquen recuperar la seva nacionalitat espanyola.
A qui beneficia?
El text és clar a l’hora d’establir els supòsits i fixa tres vies diferenciades. La principal és la de les persones “nascudes fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols i que, com a conseqüència d’haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d’orientació i identitat sexual, haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola”. Això limita el dret a segon grau de parentiu, sense possibilitat d’acudir a un besavi o rebesavi.
A més, la segona via afecta els fills nascuts a l’estranger de dones espanyoles que “van perdre la seva nacionalitat en casar-se amb estrangers” abans de l’entrada en vigor de la Constitució. La tercera fa referència als fills majors d’edat d’aquells espanyols que van obtenir la nacionalitat amb la “llei de néts” impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero el 2007.
Quan es podia sol·licitar?
El procés es va obrir després de l’aprovació de la norma amb un termini inicial de 2 anys. Tanmateix, tal com indicava la llei, es podia ampliar un any més, cosa que va fer el Govern. Així doncs, les sol·licituds es poden registrar des d’octubre de 2022 fins a octubre de 2025. Durant aquest temps, segons el Govern espanyol, s’han registrat prop de 2,6 milions de sol·licituds; no obstant això, més de 100.000 ja han estat rebutjades.
A Catalunya, aquest procés ha generat un gran interès entre aquells que busquen recuperar vincles familiars amb Espanya i accedir als drets associats a la nacionalitat.
Quin és el procés?
Als cinc dies d’aprovar-se la norma, el Ministeri de Memòria Democràtica va aprovar una instrucció que desenvolupa el procediment per optar a la nacionalitat. En fer la sol·licitud, cal presentar un document que acrediti la identitat i el certificat literal de naixement. A més, s’ha d’adjuntar el certificat de naixement de l’ascendent espanyol i els documents acreditatius del seu exili.
És important destacar que si l’exili va tenir lloc entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, s’entén automàticament que es tracta d’un exiliat.
Quines implicacions té?
Aquest procés permet a una persona convertir-se en espanyola de ple dret. Segons l’article 20 del Codi Civil espanyol, se li atorga “la qualitat d’espanyol d’origen”, tot i ser adquirida posteriorment. Això significa que gaudeix dels mateixos drets que qualsevol altre ciutadà espanyol des del moment en què adquireix aquesta nacionalitat.
A Catalunya, això pot tenir repercussions significatives en termes d’integració social i política dels nou ciutadans espanyols procedents del procés.
Això afecta el vot?
Sí, com qualsevol altre ciutadà espanyol, els nacionalitzats tenen dret a votar a les eleccions generals. Aquells que viuen fora d’Espanya s’inclouen al Cens d’Espanyols Residents Absents (CERA). La polèmica ha sorgit quan el PP ha denunciat que aquestes persones poden triar a quina província va el seu vot; consideren que això pot alterar el sistema electoral.
No obstant això, existeix una ordre ministerial que estableix que s’adscriuen al territori amb què tinguin “arrelament”, tenint en compte principalment el lloc de naixement del seu ascendent espanyol.