Actualitzat: avui
Una de les principals pors de qualsevol mare o pare és que algú faci mal als seus fills. Que pateixin una agressió sexual i no sapiguem detectar-la. Que estiguin vivint una situació terrible i no trobin les paraules per explicar-nos-ho. I, sobretot, que quan per fi s’atreveixin a parlar, no sapiguem reaccionar. Perquè l’abús sexual infantil és una realitat molt més pròxima del que volem imaginar: segons un estudi de la Fundació ANAR, els casos atesos van augmentar en un 55 % en cinc anys i en vuit de cada deu l’agressor era algú conegut per la víctima.
¿Com podem protegir els nostres fills sense educar-los en la por? ¿Quins senyals ens haurien de fer sospitar? ¿I què hem de fer si un nen o una nena ens explica que algú l’ha agredit sexualment? Són algunes de les preguntes que abordem en aquest nou episodi de ‘Sobre (vivir) a la crianza‘, amb tres especialistes que coneixen de prop una de les realitats més dures de la infància.
Ens acompanyen Montse Bravo Correa, doctora en Psicologia, especialitzada en psicologia clínica infantojuvenil i experta en violència sexual; Virginia López, sergent de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra i especialista en cibercrim; i Diana Díaz, psicòloga i directora de les Línies d’Ajuda de la Fundació ANAR.
L’agressor acostuma a ser molt més a prop del que pensem
L’estudi d’ANAR, presentat el 2024 i basat en 4.522 casos atesos entre el 2019 i el 2023, revela una realitat inquietant: en el 79,5 % dels casos l’agressor era una persona coneguda i en més de la meitat, un familiar. L’edat mitjana de les víctimes era de 12 anys i mig, tot i que les agressions es poden produir en qualsevol etapa de la infància.
Diana Díaz explica que l’augment dels casos atesos també està relacionat amb més visibilitat del problema i amb el fet que més víctimes i famílies s’atreveixin a demanar ajuda. Però adverteix d’un altre factor: la tecnologia està generant noves formes de violència sexual contra els menors.
La proximitat de l’agressor és precisament un dels grans obstacles per detectar les agressions. Montse Bravo explica que, quan es tracta d’algú de l’entorn familiar, aquesta persona ja compta amb la confiança dels adults. I la violència acostuma a començar gradualment, mitjançant petits acostaments, manipulacions i situacions que acaben fent que el menor se senti culpable del que ha passat.
Els senyals d’alarma que les famílies no sempre sabem veure
¿Com podem sospitar d’algú que coneixem i en qui confiem? Segons Bravo, alguns senyals poden aparèixer en el comportament de la persona adulta: buscar constantment moments a soles amb el nen, mostrar un interès excessiu per compartir espais íntims o establir comunicacions privades que no corresponen a la seva relació amb el menor.
També cal parar atenció als canvis en els fills. En els més petits, un dels senyals pot ser el rebuig sobtat a una persona determinada. No voler quedar-se amb un familiar, negar-se a visitar una casa o mostrar incomoditat davant determinats contactes físics mereix que escoltem i mirem d’entendre què està passant.
En altres edats poden aparèixer conductes regressives, com tornar a fer-se pipí després d’haver superat aquesta etapa, o comportaments sexuals que no corresponen al moment evolutiu. En l’adolescència es poden observar canvis emocionals o de comportament més complexos. No obstant això, la psicòloga insisteix que no existeix un perfil únic de víctima: un nen pot tenir unes notes excel·lents i estar patint violència sexual. I cap d’aquests senyals, per si sol, permet concloure que hi hagi un abús.
Parlar del cos i del consentiment des de petits
La prevenció comença molt abans que els nostres fills tinguin edat per entendre què significa una agressió sexual. Per a Montse Bravo, un dels errors habituals és convertir la sexualitat en un tema tabú i esperar massa temps per parlar-ne.
La psicòloga recomana introduir aquestes converses des de la primera infància, adaptant el llenguatge a cada edat i utilitzant els noms reals de les parts del cos, com penis i vulva. També considera fonamental ensenyar que hi ha parts privades, que els nens tenen dret a expressar incomoditat i que no els hem d’obligar a fer petons o abraçades quan no volen.
No obstant això, no es tracta de generar desconfiança envers tothom. Una de les eines més eficaces és establir una comunicació quotidiana en la família. Preguntar què han fet durant el dia, amb qui han estat o com s’han sentit. Crear, en definitiva, un entorn en què parlar de qualsevol experiència, fins i tot de les que produeixen vergonya o confusió, resulti natural.
El grooming: quan l’agressor s’acosta a través d’una pantalla
La tecnologia està present en el 43,9 % dels casos recollits en l’estudi d’ANAR. Un dels riscos és el grooming, una forma d’assetjament sexual a internet en què una persona adulta estableix contacte amb un menor per obtenir imatges sexuals o arribar a concertar trobades físiques.
Virginia López explica que els agressors poden estudiar prèviament els perfils digitals de les seves víctimes per conèixer els seus gustos, aficions i aspiracions. Un adolescent apassionat pel futbol, per exemple, pot rebre un missatge d’algú que es fa passar per un cercatalents o representant d’un club i li promet ajudar-lo a complir el seu somni.
Aquesta sergent adverteix sobre la importància d’endarrerir l’entrega del primer telèfon mòbil fins que el menor tingui prou maduresa i, quan arribi el moment, acompanyar-lo en l’aprenentatge digital. També recomana fomentar el seu esperit crític perquè es pregunti per què un desconegut li fa determinades promeses o li demana fotografies.
D’entre els senyals que poden alertar les famílies esmenta la irritabilitat, la cerca sobtada d’intimitat per utilitzar el mòbil o la navegació fins ben entrada la matinada. La clau és mantenir obert el diàleg sense reaccionar amb una bronca que provoqui que l’adolescent deixi d’explicar-nos què passa.
Què podem dir quan un fill ens explica que ha patit una agressió sexual?
Una de les dades més preocupants de l’estudi d’ANAR és que sis de cada deu progenitors no saben com actuar davant una situació de violència sexual. La incredulitat, la por de les conseqüències familiars o fins i tot la negació poden retardar la protecció del menor.
Montse Bravo explica que la reacció dels adults en el moment de la revelació és decisiva. «Moltes gràcies per haver-m’ho explicat. ¡Que valent que has sigut!», proposa com una de les primeres respostes. I afegeix que el missatge fonamental hauria de ser: «Jo soc aquí per a tu.
Aquesta psicòloga adverteix que qüestionar el relat del nen o nena pot agreujar el seu patiment. De fet, assenyala que la simptomatologia pot empitjorar considerablement quan es troben amb un entorn poc comprensiu després d’explicar-ho.
Protegir el menor, conservar les proves i buscar ajuda professional
Ara bé quan tenim coneixement d’una possible agressió sexual contra un menor cal prioritzar evitar-ne noves situacions similars immediatament. Montse Bravo recomana evitar qualsevol contacte amb l’agressor presumpte encara si aquest forma part del nucli familiar immediat.
Aquesta sergent insisteix sobre buscar assessorament professional immediatament així com denunciar formalment qualsevol situació similar al jutjat competent així com als cossos policials pertinents segons correspongui al cas concret exposat pel menor afectat.
Aquest procés també pot requerir suport emocional tant pels menors afectats com pels seus familiars directes especialment si l’agressor forma part del seu cercle íntim ja sigui familiar o social proper al nucli familiar immediat doncs això suposa sovint trencaments emocionals importants dins del nucli familiar afectat pel cas exposat pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposat anteriorment pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposat anteriorment pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposat anteriorment pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposat anteriorment pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposat anteriorment pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposat anteriorment pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposat anteriorment pel menor afectat directament pel delicte exposat anteriorment al llarg del procés judicial pertinent així com durant tot aquest procés emocional posterior al delicte exposат anteriorment pel menor afectats directament pels fets denunciats davant autoritats competents pertinents segons correspongui segons normativa vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada vigent actualitzada.
Aquest missatge finalitza recordant als pares sobre crear espais segurs on poder comunicar-se lliurement sense por ni vergonya sobre temàtiques tan importants avui dia dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània on caldrà seguir treballant conjuntament entre tots nosaltres perquè cap nen hagi patit mai cap tipus abusiu ni violent dins societat catalana contemporània.