Actualitzat: avui
La vaga general d’aquest dimecres 11 de novembre, a dos dies del tret de sortida de la campanya electoral, aixeca passions tant en els partits que fan crides a secundar-la com en els que miren de desincentivar-la. La mobilització social que va desencadenar el cas Maricarmen va situar al centre del debat la possibilitat que es convoqués a Espanya una aturada per l’habitatge, que es va concretar dos dies després que el president del Govern, Pedro Sánchez, decidís activar el compte enrere i convocar els ciutadans a les urnes el pròxim 29 de novembre. Per això, mentre l’esquerra assegura que li sobren motius per sortir al carrer, la dreta acusa els sindicats i les entitats d’actuar «políticament». Això és el que opina cada partit sobre la jornada de mobilitzacions:
Rebuig i petició de «reconsideració»
«No ho feu». Alberto Núñez Feijóo ho hauria pogut dir més alt, però no més clar. El líder del PP va reclamar directament a la UGT i a CCOO que no tirin endavant la vaga general de l’11N, que, segons els populars, està convocada més contra l’oposició, és a dir, contra ells mateixos, que contra el Govern, com ha sigut tradicional en les vagues generals. Feijóo va mirar de llançar un missatge directe als dos líders sindicals amb qui, malgrat les diferències ideològiques òbvies, ha mirat de mantenir una relació cordial des que va desembarcar a Madrid el 2022. Sempre presumeix d’haver mantingut una bona relació amb les centrals sindicals en tots els càrrecs que ha ocupat a l’Administració, tant en la seva primera etapa en els governs de José María Aznar, com a director de l’Insalud i president de Correus, com quan ja era president de la Xunta de Galícia, però els seus representants també li han transmès que no tota l’activitat sindical segueix el mateix patró que la dels que van ser els seus interlocutors en aquella època.
Aquest rebuig frontal del PP contrasta amb les crides d’altres formacions polítiques a participar activament en la vaga general.
Suport i crida a la participació
El PSOE dona suport a la vaga general i fins i tot ha fet una crida a participar en l’aturada i en les mobilitzacions, com va fer la presidenta del Congrés i líder dels socialistes de les Balears, Francina Armengol. Tant el Govern com diversos portaveus del partit han manifestat que comparteixen «les reivindicacions de la vaga», com van assenyalar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i la portaveu de l’Executiu, Elma Saiz. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha sigut més prudent, tot i que sí que ha defensat «el dret constitucional» a la vaga. La direcció socialista espera que la mobilització torni a situar el problema de l’habitatge en l’agenda electoral a les portes de l’inici oficial de la campanya.
Aquesta postura favorable del PSOE s’alinea amb les necessitats socials actuals i busca reforçar el seu suport entre els ciutadans.
Oposició i confrontació directa
Des del seu naixement i la consolidació posterior, primer com a força amb representació parlamentària i després com a tercer partit d’Espanya, Vox s’ha enfrontat directament amb la UGT i CCOO, a qui considera part d’una corrupció sistèmica que afectaria, segons l’extrema dreta, la democràcia espanyola. La vaga general de l’11N no serà una excepció. Santiago Abascal els ha reclamat que desconvoquin l’aturada i els ha etzibat que haurien de tenir «un mínim de vergonya» per fer-ho. I els ha advertit que prendrà «nota» si no ho fan i el 29N es confirma un canvi de Govern.
Aquesta confrontació directa reflecteix les tensions creixents entre Vox i els sindicats tradicionals.
Aval i presència en les mobilitzacions
El Front Ampli, format pels partits integrats en el soci minoritari del Govern, es bolcarà en la vaga d’habitatge. Fonts de la formació liderada per Ada Colau expliquen que fa setmanes que fan crides a fer aquesta vaga i que els seus candidats aniran a les principals manifestacions de tot l’Estat. També aprofiten per vincular-se al clam del carrer per exigir que l’endemà s’aprovin al Congrés els dós decrets d’habitatge, tot i que un, impulsat per Sumar i amb la pròrroga indefinida dels lloguers, està condemnat al fracàs.
Aquest suport actiu busca reforçar les demandes socials sobre habitatge davant un context cada cop més difícil per als ciutadans.
Suport i «acompanyament» a la vaga
Podem encara la vaga com una protesta contra el Govern i contra la gestió del PP i Vox en els executius autonòmics. «El Govern central ha fallat a la gent i s’ha negat a adoptar mesures efectives», critiquen fonts morades que veuen analogies entre el final d’aquesta legislatura i el final del mandat de José Luís Rodríguez Zapatero «amb els carrers plens». Sobre el PP i Vox, avisen que la vaga també és contra ells per promoure «l’especulació». Així, presentant-se com a única alternativa, les mateixes fonts expliquen que «acompanyaran la vaga general» i animen la gent a «aturar-ho tot aquest dimecres i sortir al carrer».
Aquesta postura activa busca mobilitzar als ciutadans davant una situació crítica relacionada amb habitatge.
Suport i assistència a les manifestacions
ERC secunda la vaga general perquè està convocada en defensa del dret a l’habitatge i per uns salaris dignes, cosa que veu «absolutament necessària» perquè considera que els sous actuals no permeten assumir el cost de la vida i l’increment del preu dels pisos. Dirigents dels republicans aniran a les manifestacions convocades i han fet una crida a participar-hi perquè sigui «un èxit». El partit insisteix que aquesta vaga «no és contra l’oposició», sinó «contra la precarietat».
Aquesta implicació activa d’ERC busca reforçar les seves posicions davant un electorat preocupat pel cost dels habitatges.
Disconformitat i absència al carrer
Junts No secundarà la vaga general del pròxim 11 de novembre. El partit considera que es tracta d’una iniciativa de caràcter «electoralista» impulsada per «sindicats afins al Govern» i d lamenta que es convoqui just abans de l’inici de la campanya electoral.
Aquesta decisió reflecteix una estratègia política clara davant un context electoral imminent on Junts vol distanciar-se d’iniciatives considerades partidistes.