Actualitzat: avui
El govern francès busca la manera de calmar les tensions als carrers del país després de setmanes de fortes mobilitzacions contra la precarietat i la pèrdua de poder adquisitiu, que van iniciar els estudiants i que s’han estès a tots els sectors. En un intent d’acostar posicions, aquest dilluns, el primer ministre, Sebastién Lecornu, va convocar una reunió amb els sindicats i els principals representants de la societat civil.
Reunió amb els sindicats
Després d’aquesta reunió, batejada com a «conferència social», Lecornu, acompanyat pel ministre de treball, Jean Pierre Farandiu, va anunciar un augment del salari mínim del 1,6%, que equival a una pujada de fins a 1.502 euros nets. L’executiu, a més, va acordar mantenir el 2027 la prima de fins a 1.000 euros (1.120 dòlars) exempta d’impostos que els empresaris poden concedir als seus assalariats davant l’alça del combustible, entre altres mesures. No obstant, aquestes mesures no han convençut els líders sindicals, que van abandonar el palau de Matignon decebuts.
«Ens ha anunciat 23 euros de pujada del salari mínim l’1 de desembre, quan sabem que, en principi, el salari mínim hauria d’augmentar automàticament 18 euros l’1 de gener», va criticar la líder de la CGT, Sophie Binet, que va parlar d’«engrunes», igual que la representant del primer sindicat francès, CFDT, Marylise León, que va considerar que els anuncis són «insuficients».
Crisi econòmica i ajust fiscal
El govern de Lecornu ja havia avançat discretament que les mesures adoptades no agradarien als sindicats, ja que el país surfeja l’onada d’una crisi econòmica profunda i el seu executiu treballa per aprovar un fort ajust fiscal en els pressupostos del 2027, amb l’objectiu de reduir els elevats nivells de dèficit i deute públic.
Així, les mesures no han aconseguit calmar durant uns dies la classe treballadora. Els sindicats han tornat a fer una crida a la vaga general per al pròxim 17 de novembre, sense oblidar que les marxes convocades per al cap de setmana que ve es mantindran als carrers de França. Dijous passat, entre 575.000 i 1,6 milions de persones van sortir als carrers per reclamar un augment del poder adquisitiu i en suport d’un moviment que van iniciar els estudiants amb bloquejos als centres escolars per denunciar la precarietat a les aules i la falta de professors.
Poder adquisitiu i eleccions
La pèrdua de poder adquisitiu, en un context de preus del combustible elevats per la guerra al Pròxim Orient, és una de les principals preocupacions dels francesos. També és un dels temes clau d’aquesta campanya electoral del 2027. A finals d’abril els francesos hauran d’escollir el successor de Macron. Segons els últims sondejos la líder de l’extrema dreta Marine Le Pen estaria al capdavant, seguida del líder insubmís Jean Luc Melenchon.