Actualitzat: avui
El ple del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha aprovat aquest migdia la compra del centre comercial Centre de la Vila a la societat estatal Mercasa per 18,5 milions d’euros. A més, s’estudia l’adquisició d’altres immobles del Front Marítim al Ministeri d’Hisenda per 78,7 milions d’euros més. Amb aquesta operació, que suma un total de 97,2 milions d’euros, l’organisme i l’Ajuntament de Barcelona volen recuperar espais comercials que han perdut activitat al llarg dels anys, amb l’objectiu de promoure’n la transformació.
L’adquisició del Centre de la Vila
L’operació més avançada és la del Centre de la Vila, actualment propietat de l’empresa pública Mercasa. L’immoble va sortir a subhasta al juny, però la licitació va quedar deserta. El CZFB es compromet ara a iniciar les converses per adquirir-lo i a recuperar-ne l’activitat comercial. El projecte contempla també la possibilitat d’incorporar equipaments municipals, espais culturals, esportius i altres serveis per als veïns. Segons els expedients que s’han sotmès a votació, consultats per EL PERIÓDICO, l’Ajuntament participarà en la definició dels nous usos i facilitarà la transformació urbanística.
Paral·lelament, la Zona Franca estudia també la compra del complex Moda Shopping, situat davant la Torre Mapfre, i de diversos locals del passeig Marítim de la Barceloneta, propietat del Ministeri d’Hisenda. Aquests locals estan destinats principalment a la restauració i l’oci mitjançant concessions prorrogades. L’acord, en una fase inicial, advoca per començar a analitzar-ne la viabilitat jurídica, urbanística i econòmica. Si es recuperessin aquests actius, es destinarien a activitats empresarials, comercials i culturals especialment vinculades amb l’economia blava.
Objectius del Consorci i col·laboració amb l’Ajuntament
En les dues operacions, l’objectiu és que el Consorci assumeixi la propietat dels immobles com a màxim òrgan decisori sobre inversions i obres. L’Ajuntament actuaria com a col·laborador. Els dos protocols preveuen la creació de comissions de seguiment i tindran una vigència inicial de quatre anys des de la firma. Cal recordar que aquest consorci centenari està format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol; el socialista Pere Navarro n’encapçala des del 2018. Recentment el PSC i ERC van pactar una reforma de la seva governança, ara sota control estatal. L’activitat econòmica dinamitzada des del Consorci equival a gairebé el 4% del PIB català.
ERC ha aplaudit ràpidament aquesta notícia i ha recordat que havia pressionat durant anys per a l’adquisició local d’aquests béns. La secretària general d’ERC i presidenta del grup municipal barceloní, Elisenda Alemany, ha celebrat «haver-ho aconseguit» després d’«anys reclamant-ho de la mà dels veïns». El regidor Jordi Coronas ha destacat la importància de «començar a treballar per garantir que el Front Marítim tingui uns usos al servei de la ciutat, i no només d’uns interessos particulars», en referència a les discoteques properes a la sorra.
El debat sobre el Front Marítim
Les botigues i discoteques del Front Marítim que compraria el CZFB són objecte de controvèrsia des de fa una dècada. Es van crear i adjudicar a concessionaris privats durant l’època olímpica com part de la reconversió del litoral industrial de l’antic barri d’Icària en una nova línia de platges orientades a l’oci. Les concessions van caducar i l’octubre del 2020 l’Estat va subhastar 23 petits espais que el fons propietari de l’Hotel Arts va comprar per 76 milions d’euros.
D’altra banda, el complex Moda Shopping està immers en un conflicte judicial després que una dotzena de comerços i restaurants arrendataris es quedessin sense contracte vigent fa sis anys. Diversos d’aquests establiments han arribat a rebre ordres de desnonament i actualment només un grapat continuen oberts.