Actualitzat: avui
El PSOE ha iniciat la seva precampanya a Catalunya amb l’objectiu de centrar el debat en l’habitatge. Aquesta era la seva gran aposta, però la dimissió de Montse Mínguez, després de descobrir-se que la seva parella gestionava una trentena de pisos de lloguer i havia promogut desnonaments, ha complicat els plans. Posteriorment, Sánchez va intentar centrar-se en les pensions. Amb les eleccions del 29 de novembre a l’horitzó, i amb la velocitat dels esdeveniments, poden aparèixer nous temes que alterin el debat. No està clar sobre què acabaran votant els espanyols: ¿serà sobre l’accés a l’habitatge? ¿Sobre la immigració i el patriotisme, amb Ceuta com a teló de fons? ¿O potser sobre la corrupció? Els partits intenten definir el terreny de joc, tot i que no sempre ho aconsegueixen.
PP i Vox: els pactes comencen abans de votar
PP i Vox ja han començat a negociar com coordinar-se al Senat abans fins i tot de conèixer els resultats de les eleccions generals. El termini per registrar coalicions ha acabat, però queden altres opcions: Vox podria renunciar a competir en determinades províncies o el PP podria incorporar candidats de Santiago Abascal a les seves llistes. Ambdós partits busquen reforçar la seva presència en una cambra que intervé en nomenaments institucionals i pot esmenar o endarrerir lleis i pressupostos.
A més, el PSOE i el Front Ampli han acordat concórrer junts al Senat. La dreta avança una altra lectura: ¿què està disposat a concedir Feijóo a Vox abans del 29N? El PP ha adoptat un missatge clau per aquesta campanya: canvi. Per aconseguir-ho, el polític gallec ha modificat el seu perfil públic, col·locant com a número 2 Cayetana Álvarez de Toledo i apostant per Xavier García Albiol, conegut pel seu discurs radical contra la immigració.
Sánchez demana «tot al vermell»
Sánchez ha decidit jugar la carta del vot útil sense gaires complexos. La seva crida a apostar-ho «tot al vermell» busca concentrar el vot progressista en el PSOE, aprofitant la divisió entre Podem i el Front Ampli. Aquesta estratègia electoral amaga una contradicció: els socialistes necessiten que els seus possibles socis obtinguin prou escons per sumar una majoria parlamentària mentre aspiren a prendre’ls votants.
Aquesta paradoxa es fa més evident després de l’acord entre PSOE i Front Ampli per concórrer junts al Senat, mentre competeixen al Congrés. Sánchez ha portat l’ofensiva fins a ‘La Revuelta’ (La 1), on va presumir d’haver anticipat el fracàs del projecte d’unitat de Gabriel Rufián.
De Milei a Broncano: la guerra de les pantalles
La campanya també es disputa als platós, als pòdcasts i a les xarxes socials. Aquesta setmana, Javier Milei, president d’Argentina, ha titllat Sánchez de «dictador» a Madrid. El PSOE ha reivindicat l’orgull d’identificar-se com «esquerrà» a les xarxes socials, mentre que el PP ha respost amb un vídeo d’intel·ligència artificial que suplanta dirigents socialistes i l’esposa del president del Govern, Begoña Gómez.
L’ús d’aquesta tecnologia obre un debat sobre els límits ètics de la sàtira política. Sánchez ha participat en ‘La Revuelta’, mentre que Ada Colau, candidata del Front Ampli, ha tornat al primer pla amb una gira televisiva que inclou aparicions en programes populars com ‘El Perro Andaluz’ i ‘The Wild Project’, on també participaran Feijóo, Abascal i Sánchez.
Tots busquen arribar a públics que no segueixen els formats polítics tradicionals. La qüestió és si aquesta cursa per conquerir audiències servirà per explicar les seves propostes o acabarà convertint la campanya en una successió d’impactes virals.