Actualitzat: avui
L’evolució estratègica, política i programàtica del Partit Popular (PP) des que Alberto Núñez Feijóo en va assumir la presidència afecta diverses àrees que recull el programa electoral del partit per a les eleccions del pròxim 29 de novembre, presentat aquest dimarts pel líder de l’oposició i per la seva coordinadora, Alma Ezcurra, número tres del Comitè de Direcció. Per descomptat, la immigració, àmbit en què ja fa un any Feijóo va imprimir un gir copernicà al partit tradicional de la dreta a Espanya, que ara es plasma negre sobre blanc en el document titulat ‘Reconstrucción Nacional’ amb mesures com les deportacions, la limitació de les ajudes als immigrants i l’enduriment dels requisits per obtenir la nacionalitat espanyola o per obtenir asil. Però de manera més subreptícia hi ha altres qüestions en què també s’ha produït aquesta evolució, com per exemple la matèria lingüística.
Evolució del discurs lingüístic del PP
A primer cop d’ull, entre el programa electoral amb què el PP es va presentar a les eleccions generals de l’any 2023 i l’actual hi ha un terme que desapareix: el de llengua vehicular referida al castellà a Catalunya. Fa tres anys els populars deien que tant el castellà com el català havien de ser llengües vehiculars d’acord amb un «patró d’equilibri lingüístic», garantint, especificava el programa elaborat a Génova, que els alumnes les dominin totes dues. Ara aquesta precisió, la de la llengua vehicular, desapareix, i el programa que per exemple defensarà en la campanya electoral el cap de llista per Barcelona, Xavier García Albiol, en el seu punt número 96, parla simplement de «garantir l’ensenyament del castellà en totes les etapes», respectant les llengües cooficials i complint les sentències.
Això últim en referència a les sentències del Tribunal Suprem (TS) sobre el conflicte lingüístic, l’última del juliol d’aquest mateix any, que anul·la una instrucció de la Generalitat de Catalunya i que estableix que les escoles catalanes no poden excloure el castellà dels seus rètols.
Propostes sobre llengües cooficials
Al marge del que passa a Catalunya i a les seves escoles, el programa del PP aborda el que fa referència al català i a la resta de llengües cooficials de l’Estat, com l’euskera i el gallec. En una altra part del programa proposa revertir una de les mesures més sonades de la legislatura passada: la reforma del reglament del Congrés dels Diputats per permetre l’ús d’aquestes llengües en tota l’activitat parlamentària. Va ser la mesura amb què es va estrenar l’estiu del 2023 la socialista Francina Armengol com a presidenta del Parlament, després de l’acord a què va arribar el PSOE amb els grups nacionalistes primer per a la Mesa del Congrés i, amb el temps, per a la investidura de Pedro Sánchez ara fa tres anys.
En concret, i com ja havia avançat la número dos dels populars per Madrid, Cayetana Álvarez de Toledo, el punt 127 del programa popular s’encapçala així: «El castellà tornarà a ser la llengua comuna de treball al Congrés». A més d’això, el castellà també seria «la llengua de treball en els òrgans de màxim nivell de cooperació entre el Govern d’Espanya i les comunitats autònomes», una referència clara al fet que els presidents autonòmics podrien fer servir les llengües dels seus territoris.
Tot plegat precisa aquest article 127 del programa popular: «sense perjudici del reconeixement i la protecció de les llengües cooficials en els seus àmbits respectius», incloent-hi també l’ús parcial al Senat.