Actualitzat: avui
A les seus electorals del 29N a Catalunya, es viu una autèntica febre amb les xarxes socials. Una bona part de l’estratègia dels partits polítics pivota sobre els missatges a Instagram i a TikTok. Estan convençuts que el partit es juga a casa de les plataformes engendrades pels tecnooligarques i per la pèrfida Xina. L’anàlisi és força simplista. Si Vox o Aliança Catalana tenen unes expectatives brutals de creixement electoral sense aparèixer en els mitjans convencionals, la clau del seu èxit és l’ús que fan de les xarxes. Ja va passar el 2015 amb Podem i el que ara és X. Certament, les xarxes socials han reduït la barrera d’entrada al mercat electoral. I, davant d’aquest augment de la competència, les dificultats per mobilitzar el propi electorat són més grans, tot i que més barates que fa 15 o 20 anys. Tota la inversió es dirigeix aquests dies a les xarxes. I juguen al límit. El PP de Feijóo fa servir la IA per generar imatges falses dels seus adversaris. El PSOE de Sánchez converteix la seva entrevista en La Revuelta en desenes de reels que han aixecat la moral de la pròpia tropa fins a somiar la majoria absoluta.
La mona analògica vestida de seda digital
L’èxit del populisme en les xarxes no es deu a la seva presència, sinó que s’explica perquè les seves propostes polítiques encaixen en la mentalitat que reflecteixen aquestes plataformes: simplisme i irracionalitat. Per això mirar de traduir a aquestes noves narratives les propostes polítiques que es basen en la racionalitat i en la complexitat condueix a alguns fracassos sonors. Aparèixer a TikTok amb americana i corbata envoltat d’emoticones i movent compulsivament els braços com un Tyranosaurus rex voreja el ridícul. Ja va passar amb l’antic Twitter quan alguns articulistes frustrats es van inventar els famosos «fils» en què ens deixaven anar els seus sermons en una bateria de seixanta o setanta píndoles de 140 caràcters que, lògicament, no llegia ningú.
Igual que les seves columnes. Perquè la mona analògica, encara que es vesteixi de seda digital, mona es queda. La narrativa de les xarxes respon a una mentalitat nova i els populismes han nascut al seu aixopluc. No al revés. I aquesta mentalitat té un component més irracional que l’analògica. I en aquesta espiral, com ha denunciat la filòsofa Victoria Camps, hem acabat convertint «els desitjos en drets». A ser feliç, a ser pares i mares, a viure a la nostra ciutat, a dir el que se’ns acut encara que sigui mentida, a modelar el nostre cos i la nostra sexualitat.
Deliberar és de covards
No és exagerat afirmar que la confrontació amb les democràcies populars va purificar les democràcies liberals al llarg de la segona meitat del segle XX. Potser és el moment de vigoritzar-se confrontant, per exemple, amb el règim xinès, sense una posició vergonyant, sinó acceptant la necessitat de repensar els procediments nuclears de les democràcies liberals en temps de mentalitat digital.
Zhang Weiwei, un dels ideòlegs de l’actual geopolítica xinesa, ha compartit a TikTok una anàlisi provocadora dels tres principals errors de les democràcies occidentals: partir de la base que la racionalitat sempre s’imposa; fomentar la col·lisió entre drets individuals; i sacralitzar els procediments com a base dels sistemes democràtics fins al punt de no canviar-ne gairebé cap en 200 anys, mentre que el món d’avui no té res a veure amb aquell.
«Propaganda xinesa», diran alguns. N’hi ha, i tant. Però, com en el cas de la «propaganda comunista», confrontar-la és una oportunitat per a la purificació. Els procediments prohibeixen les campanyes institucionals de publicitat durant el període electoral als mitjans; mentrestant, en les xarxes socials presidents, ministres, alcaldes i regidors diuen el que volen.
D’aquí uns dies també passarà amb l’absurda prohibició de no publicar enquestes durant l’última setmana de campanya o amb la submissió de la informació dels mitjans públics al cronòmetre conductista. Vox i Aliança creixen en les xarxes gràcies al fet que no estan sotmeses a les mateixes regles que els mitjans convencionals; són estraperlistes i uns aprofitats dels buits legals.
I mentrestant, la racionalitat i complexitat dels partits convencionals continuen encotillades en procediments que no han canviat en 200 anys. Que ho digui un xinès no és prou raó per no qüestionar-ho.