Actualitzat: avui
El ministre de Transports, Óscar Puente, ha reconegut aquest divendres que el seu departament «està valorant» tallar la línia d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Aquesta mesura es planteja mentre es realitzin les obres de renovació integral, que començaran a principis del 2027 pel tram Madrid-Calataiud. Segons ha explicat el ministre, la paralització temporal de la via permetria escurçar les obres entre 12 i 24 mesos, en contrast amb els cinc anys que es preveuen si els trens continuen circulant. No obstant això, el tancament deixaria sense servei un corredor pel qual van passar 14,4 milions de viatgers el 2025, amb uns 39.450 desplaçaments diaris, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
Alternatives al tancament de la línia d’alta velocitat
Només a Saragossa paren entre 56 i 64 circulacions diàries de Renfe, Iryo i Ouigo. Puente ha admès que si es pren la decisió de seguir l’exemple alemany [tancar la línia durant les obres], hi haurà contestació. A més, ha assenyalat que aquesta mesura no respon a qüestions de seguretat després de l’accident d’Urda (Toledo), sinó a la «fiabilitat i puntualitat» del servei. Si el tancament es confirma, l’avió, la carretera i la xarxa convencional haurien d’absorbir aquesta demanda, tot i que cap d’aquestes alternatives reprodueix per si sola la capacitat i rapidesa del corredor actual.
Segons la CNMC, dels viatgers que triaven entre el tren i l’avió per moure’s entre les dues capitals, el 83,1% va optar pel tren, amb un preu mitjà del bitllet de 52,89 euros. El 16,9% restant, uns 2,9 milions de passatgers, va viatjar en avió. En total, el mercat entre les dues ciutats va vorejar els 17,3 milions de viatgers.
L’impacte del pont aeri Barcelona-Madrid
En cas que el ministeri optés per tancar la línia, el pont aeri Barcelona-Madrid seria l’alternativa més ràpida i amb més demanda. Iberia, que va rellançar el pont aeri el 2025, opera fins a 14 vols diaris per sentit. Fonts de la companyia asseguren que aquesta ruta «sempre ha funcionat molt bé» i que el seu client és principalment de negocis. Per altra banda, Vueling, que va reprendre operacions fa unes setmanes amb dos vols diaris de dilluns a dijous i un de divendres a diumenge, considera que és «molt recent» per fer valoracions.
El vol dura entre 1 hora i 15 minuts i 1 hora i 25 minuts; però amb els trasllats i controls el trajecte porta a porta dura unes tres hores i mitja, en comparació amb les dues hores i mitja llargues de l’AVE abans de les limitacions. El problema radica en la capacitat d’absorció: segons estimacions de la CNMC del 2024, només el 15% del mercat Madrid-Barcelona recorre a l’avió, mentre que un 64% utilitza l’alta velocitat.
L’alternativa per carretera: temps vs preu
Pels viatges cap a ciutats intermèdies com Guadalajara o Lleida, la carretera és una opció directa tant en cotxe com en autobús. En autobús, Alsa connecta les dues capitals des de diverses estacions. El viatge dura entre set i vuit hores, amb un cost mitjà entre 25 i 50 euros; actualment representa només l’1% del mercat. D’altra banda, viatjar en cotxe representa un pes més gran (20%) amb un trajecte d’uns 620 quilòmetres que dura unes sis hores sense embussos.
A més del transport per carretera, queda també l’opció del tren convencional. La xarxa convencional d’ample ibèric permet connectar Madrid amb Barcelona per un itinerari diferent al d’alta velocitat; no obstant això, actualment no és una alternativa viable ja que part dels serveis estan tancats per obres.
Dificultats en els serveis regionals
A més dels problemes amb els serveis d’alta velocitat, el tram regional entre Saragossa i Barcelona tampoc passa pel seu millor moment. La línia per Casp arrossega queixes històriques per abandonament. Segons dades recents del Ministeri de Transports, tota la relació mitjana distància Barcelona-Casp-Saragossa-Madrid mou només una mitjana de 799 viatgers diaris.
Aquestes circumstàncies han generat preocupació entre els veïns dels territoris afectats. Fonts consultades han indicat que encara s’està estudiant qualsevol mesura alternativa o reforç en altres corredors.
Reaccions davant l’anunci del ministre Puente
Aquestes alternatives han encès les alarmes als territoris afectats. El president d’Aragó, Jorge Azcón, s’ha declarat «extraordinàriament preocupat» davant aquesta situació. A Lleida, Jaume Saltó ha advertit sobre l’impacte econòmic cabdal que tindria el tancament sobre tots els sectors locals.
A més, el sector turístic s’ha mostrat especialment preocupat per com afectarà això a la temporada d’esquí al Pirineu lleidatà. El degà del Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya ha proposat una solució intermèdia: «No sé si ens podem permetre tancar-la completament», ha dit.