Actualitzat: avui
El Senat, tradicionalment menystingut pels partits, s’ha convertit en el gran cavall de batalla de la precampanya per a les eleccions del 29 de novembre. Aquesta situació es viu amb especial intensitat a Catalunya, on els partits busquen estratègies per afrontar la competència electoral. L’entesa anunciada pel PSOE i els grups a la seva esquerra per presentar planxes conjuntes a la papereta sèpia ha provocat una reacció immediata del PP i Vox, que ja negocien un acord sobre com concorreran a la cambra.
Negociacions entre PP i Vox
Alberto Núñez Feijóo va mostrar ahir en una entrevista a la Cope la voluntat d’arribar a un acord amb Vox i va demanar als de Santiago Abascal que estiguessin «a l’altura». A més, va afirmar que «mantenir el Senat fora del sanchisme no és només una obligació per al PP, sinó un repte que ens convoca a tots». Fonts de Vox han refredat aquest acostament, demanant al PP que l’objectiu és arribar als 3/5 de la cambra alta, cosa que requereix «esforços proporcionals».
Aquesta majoria qualificada és essencial per a decisions importants com l’elecció d’un terç dels membres del Tribunal Constitucional (TC) o de membres d’altres òrgans de l’Estat. Així doncs, el nou Senat que surti de les urnes haurà d’afrontar aquests reptes amb una estructura política ben definida.
Propostes d’entesa
Abascal ha allargat la mà al PP per establir aquesta entesa. «L’aliança de Sánchez amb aquesta extrema esquerra exigeix sacrificis als partits de l’oposició», va dir el líder de Vox, apel·lant als populars a buscar una «entesa» que protegeixi el Senat dels acords amb l’extrema esquerra.
L’èxit o el fracàs de les negociacions dependrà de si Vox considera prou «proporcional» el menú que li ofereix el PP. Segons fonts populars, hi ha tres opcions sobre la taula: integrar candidats de Vox com a independents en les llistes del PP, donar preferència a Vox en llocs autonòmics i oferir llocs a la Mesa del Senat després de les eleccions.
Condicions i terminis
Totes aquestes propostes queden condicionades pel termini per presentar coalicions, que ja ha vençut. Això significa que no hi podrà haver coalició formal entre els dos partits, com sí que han fet altres formacions en altres territoris. La situació política actual exigeix una resposta ràpida i efectiva per part dels partits implicats.
Amb les eleccions cada cop més a prop, els ciutadans catalans estaran atents als moviments dels seus representants polítics i com aquests afectaran el futur del Senat i les seves institucions.