Actualitzat: avui
Un accident ferroviari a Urda, a la província de Toledo, ha deixat un gran nombre de víctimes i ha generat una investigació exhaustiva per part de la Guàrdia Civil. Segons un guàrdia des de la zona zero, «l’atestat d’un desastre com aquest és un gran puzle» que requereix la recerca de moltes peces més enllà d’un error humà al centre de control de trànsit ferroviari. La investigació s’estén per determinar les causes exactes que van portar a aquesta tragèdia.
Dimensions de la investigació
La feina de la Guàrdia Civil al voltant de l’accident ferroviari es divideix en dues dimensions penals. D’una banda, s’està treballant en la localització i identificació de restes humanes, així com en la seva entrega als familiars, una tasca que continua a l’àrea de col·lisió 48 hores després del succés. D’altra banda, hi ha una dimensió tècnica que complementa la reconstrucció dels fets realitzada per la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF).
Aquesta investigació tècnica es basa en testimonis humans i indicis documentals, amb l’objectiu de precisar per què van fallar els sistemes de frenada i protocols que podrien haver evitat l’accident. Les indagacions policials van més enllà del relat oficial del Govern, buscant aclarir les circumstàncies que van portar a la tragèdia.
Manteniment del sistema ferroviari
A mesura que avancen les investigacions, guanya pes la pista d’una possible falta de manteniment. La policia judicial ha mostrat interès en saber si la caiguda del sistema de seguretat LZB és un fet freqüent i a què es deu. Les fonts consultades apunten a l’examen dels albarans i certificats d’inspecció amb les seves dates, per determinar si el sistema havia rebut el manteniment adequat.
A més, s’ha observat que, un cop caigut l’LZB, el Bloqueig Lateral de Senyals (BLS), associat al sistema ASFA Digital, tampoc va funcionar correctament. Això va permetre que el tren AVE 2080 superés els 40 quilòmetres per hora en un tram marcat en vermell.
Anàlisi dels testimonis
El testimoni de la maquinista de l’Iryo 6076 és fonamental per entendre l’accident. Segons fonts pròximes, ella va comunicar a Atocha dins del termini establert sobre la situació del seu comboi i va intentar arrencar el tren dues vegades sense èxit degut a l’avaria del sistema LZB. Estava trucant a la seva empresa quan va rebre l’impacte amb l’AVE.
Aquest testimoni es veurà reforçat amb les dades obtingudes de la caixa taronja del tren, que s’ha pogut accedir recentment. Les autoritats continuen treballant per determinar les responsabilitats penals implicades en aquest accident tràgic.
Pressions laborals i altres factors
A més dels factors tècnics, també s’estan analitzant les pressions laborals que pateixen els operaris al centre d’Adif d’Atocha. Fonts no oficials indiquen que aquest és un dels llocs més estressants dins del sector ferroviari, on els treballadors han d’afrontar una alta exigència per combatre els retards dels trens.
Així mateix, es considera important examinar la cibervulnerabilitat del sistema informàtic LZB, que tot i les actualitzacions, prové dels anys 90. Aquesta línia d’investigació podria aportar més llum sobre les causes darrere d’aquest accident devastador.