El VI Congrés Ibèric de Teràpia Familiar, organitzat per la Federació Espanyola d’Associacions de Teràpia Familiar (FEATF) i la Societat Portuguesa de Teràpia Familiar (SPTF), va reunir a Oporto a més de 700 professionals de la psicoteràpia, la salut i la investigació procedents d’Espanya i Portugal.
Sota el lema «La riquesa de la teràpia familiar sistèmica: diversitat i creativitat en els nostres diferents contextos d’intervenció», l’encontre es va consolidar com un espai clau de reflexió, intercanvi i actualització entorn dels reptes contemporanis de la teràpia familiar sistèmica i el seu paper en la societat actual.
Durant tres dies, el Congrés va combinar taules rodones, conferències i tallers presencials i en línia que van abordar temes com la diversitat cultural en la pràctica terapèutica, les narratives més enllà del context clínic, la integració del cos i la paraula en la teràpia i la prevenció de trastorns mentals en la infància i l’adolescència.
Les ponències van coincidir en la necessitat de mantenir un diàleg obert entre cultures i enfocs, destacant la importància de mirar les relacions humanes des de la complexitat, el respecte i la creativitat, pilars de l’enfocament sistèmic.
La conferència inaugural, a càrrec del professor Daniel Sampaio, va abordar el tema «Coming out i afecte a la parella romàntica: algunes reflexions», explorant els reptes que enfronten les parelles i les identitats afectives en el context actual.
El reconegut terapeuta Maurizio Andolfi va presentar «Teràpia Familiar Multigeneracional: L’enfocament de baix cap amunt», una proposta que convida a mirar el sistema familiar des de les veus més joves per comprendre les dinàmiques intergeneracionals.
Per la seva banda, Umberta Telfener, presidenta de l’European Family Therapy Association (EFTA), va oferir la ponència «The Therapeutic Dance», una reflexió sobre la dansa emocional que es produeix entre terapeutes i famílies, on cada interacció es converteix en una oportunitat de transformació.
La teràpia de parella des de l’enfocament sistèmic va tenir també un paper destacat, amb debats centrats en els nous models de relació, els rols de gènere, la identitat i orientació sexual, i les noves perspectives sobre la violència.
Així mateix, es van analitzar les conductes addictives i els trastorns emocionals com a manifestacions relacionals més que com a simples símptomes, destacant la necessitat d’enfocaments terapèutics integrals que involucren a les famílies i comunitats.
El congrés va concloure amb un Diàleg Sistèmic titulat «Com envejar. Avui i en el futur», amb la participació de Roberto Pereira, Ana María Gomes, António Roma Torres i Rui Couceiro, qui van reflexionar sobre la vellesa com una etapa de creixement, connexió i sentit.
Segons Jorge Gil, president de la FEATF, «aquest Congrés ha estat un exemple de cooperació ibèrica i de com la diversitat de mirades enriqueix la nostra pràctica professional. Ens anem amb la sensació d’haver compartit coneixement, afecte i compromís amb la teràpia familiar».
Per la seva banda, Ana María Gomes, presidenta de la SPTF, va destacar que «l’esperit del Congrés ha estat compartir des de les nostres diferències, escoltar-nos amb curiositat i teixir xarxes professionals que transcendeixin fronteres».
Celebrat cada tres anys de forma alternant entre Espanya i Portugal, el Congrés reafirma el compromís conjunt de totes dues entitats amb la formació, la investigació i la difusió del pensament sistèmic. La propera edició tindrà lloc a Espanya el 2028, consolidant aquest espai com una cita essencial per a l’avanç de la teràpia familiar en l’àmbit ibèric.
Constanza Sánchez